La figa és una de les fruites més antigues del món. Segons alguns paleontòlegs, les primeres figueres podrien haver haver crescut fa uns 65 milions d'anys. Fins i tot a les Sagrades Escriptures, concretament al Gènesi, és el segon fruit que s'hi cita, darrere la poma. Adam i Eva, després de menjar-se la fruita prohibida i adonar-se que estaven nus, van córrer ràpidament a cosir-se uns davantals fets amb fulles de figuera. L'explicació que ens diria per què en moltes representacions artístiques de l'edat mitjana la parella apareix amb fulles de raïm en lloc de les originàries, ja són figues d'un altre paner.
Figues Thinkstock
La figa canvia de forma i de color segons la varietat. Precisament, la diversitat de formes és la base de la classificació històrica que se n’ha fet entre abaldufades, ovalades, en forma de pera, còniques, esfèriques i esclafades. També es poden classificar pel color.
Molsa o part interior de la figa Thinkstock
La part interior de la figa s’anomena ‘molsa’ i és de color vermell o blanquinós. Les primeres figues maduren per Sant Joan i Sant Pere i són les anomenades ‘figaflors’, i al mes d’agost hi ha les ‘agostenques’. De la figa verda se’n diu ‘figó’. La madura, amb la pell ja pansida, s’acostuma a anomenar ‘secallona’, i de la que ja és ben madura i cau de l’arbre se’n diu ‘rutló’. Si la figuera té fogons fora temps i no arriben a madurar, es coneixen com ‘figues xereques’.
Foie amb figues Thinkstock
Se la coneix com una de les grans amants del foie gras. A la cuina, les figues hi han estat presents des de fa segles i sempre hi han donat molt de joc, tant fresques com seques o cuites. El gastrònom Apici, que va viure a Roma al segle l, va deixar constància escrita de lús de les figues fresques per donar un toc de dolçor als plats (el sucre encara no era un producte d'ús comú) i a les salses agredolces. Els antics romans també tenien el costum de menjar-les amb el fetge. El propi Apici ja ens descriur en la seva obra que els fetges de les oques, quan eren engreixades a base de figues, eren un menjar excle·lent. Quan estan ben madures, acompanyen perfectament productes com el pernil, el foie i les anxoves. Són també molt presents en plats de carn, de porc, de xai, d'ànec i altres aus. En rebosteria, és comú trobar-la com a confitura, cuites al vi, confitades o en coques i pastissos.
Figues Thinkstock
A l'hora de consumir-ne, cal saber que la figa verda és exquisida sempre, però que convé pelar-la, perquè la pell conté làtex blanc, que és lleugerament tòxic. Si us decanteu per les figues negres, penseu que com més fosca en sigui la pell, millor serà la qualitat i la dolçor de la fruita. I, quan aneu a comprar-les, podeu tenir en compte el que diu la cançó popular: 'La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada de pardals'. Trobareu que aquest fruit canvia de forma i de color segons la varietat.
Figuera Thinkstock
Per tradició i per clima, la zona de la Mediterrània és on més figueres es cultiven. En el nostre entorn, els Països Catalans, han estat tradicionalment un conreu principal, tot i que ja no com antigament. A les Illes Balears se n'enduen la palma, o més ben dit, la figuera, que és alhora un element clau del seu paisatge. A Catalunya més en concret, les zones amb més presència de figuera són les terres de Ponent, amb varietats com la figa de coll de dama d'Alguaire, ben adaptada a les característiques de l'horta lleidatana.
En vols més?
Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: