Canelé

Per Oriol Llavina

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Racions 4

Vegetariana

Ingredients

400 g de sucre blanc
300 g de sucre morè
50 g de sucre muscovat
1,5 l de llet
3 beines de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
375 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
360 g de rovell
150 g de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.

Canelé

Ingredients

400 g de sucre blanc
300 g de sucre morè
50 g de sucre muscovat
1,5 l de llet
3 beines de vainilla
Vainilla
L’autèntica —no parlem pas de la que s’elabora per síntesi química— neix de l’orquídia grimpadora, una flor amb més de 50 espècies, que habiten a la regió tropical del planeta. La millor prové de l’espècie Vanilla planifolia. La petita beina (d’aquí ve el nom) es cull quan deixa el color verd per engroguir. Després passa per diversos processos d’assecat i fermentat, que acaben donant-li l’aspecte i les propietats d’olor i sabor que coneixem. Té un interior ple de petites llavors i una polpa ennegrida, responsable de bona part de les seves propietats gustatives, gràcies al contingut en vanil·lina. Conservada en pots hermètics, si la colgueu amb sucre us el perfumarà, convertint-lo en sucre vainillat.
375 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
360 g de rovell
150 g de rom
Rom
Licor alcohòlic obtingut de la destil·lació de la melassa (residu de l’obtenció del sucre de canya) fermentada, amb l’avantatge que no requereix el maltatge dels cereals. Creat a partir de la implantació de la canya de sucre a les Antilles, després del viatge de Colom, el rom que es va originar a les illes Barbados a principis del segle XVII va esdevenir un element bàsic del comerç marítim, sobretot vinculat amb el tràfic d’esclaus. També té una presència important a la zona del sud dels EUA, en competència amb el whisky de la zona nord. Inicialment es feia servir com a beguda sense mesclar, però aviat es va descobrir la seva capacitat per combinar amb begudes no alcohòliques, sobretot quan no s’envellia. En cuina té una aplicació limitada, generalment es fa servir per al macerat de fruites, tot i la facilitat que té per al flamejat.
150 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.

Preparació

Escalfeu la llet al foc amb la beina de vainilla. Quan arrenqui el bull, apagueu el foc i deixeu infusionar la llet amb la vainilla. Deixeu-ho refredar a la nevera un dia per l’altre.
En una batedora, barregeu tots els sucres i la resta d’ingredients sòlids, i després afegiu-hi el rovell. Al cap d’una estona tireu-hi la llet de mica en mica i el rom. Deixeu reposar aquesta massa 24 h a la nevera. L’endemà, coeu els canelés en els seus motlles especials —són de coure— 40 min a 200 ºC. Podeu acompanyar aquest pastisset amb un gelat de torró o una escuma de vainilla.