Copa de iogurt casolà amb coulis de maduixes

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Racions 8

Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

1 iogurt natural
1 l de llet sencera
4 cullerades de llet en pols
maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
sucre o edulcorant
coulis de maduixa
Maduixa
Infructescència de la planta 'Fragaria vesca', originària de tot l’hemisferi nord, però absent de la regió mediterrània per les condicions de temperatura i humitat. Fins al segle XVI, es consumia collint-la a la natura; aleshores es va començar a hibridar-la amb altres varietats, originant el maduixot, que, des del segle XVIII, acapara quasi tot el mercat. Amb l’estructura que resulta de l’engruiximent de la base de la flor (les llavors són els grans negres de la superfície) en acumular aigua, la maduixa és una fruita molt fràgil que, a més, no s’ha de sotmetre mai al remullat, sinó que se n’ha d’escurçar el rentat al màxim.

Consumida crua per poder gaudir de tota l’aroma i sabor, la maduixa combina bé amb els cítrics, que, a més, ajuden a mantenir-ne el color. Naturalment, la xocolata és un altre dels seus complements perfectes.

Copa de iogurt casolà amb coulis de maduixes Gemma Clofent

Ingredients

1 iogurt natural
1 l de llet sencera
4 cullerades de llet en pols
maduixes
Maduixes
El creuament natural de dues maduixeres de bosc que, el 1714, va fer el botànic François A. Frézier es considera l’origen de les actuals maduixes i maduixots, que, al Maresme, han trobat un microclima excel·lent per al conreu. La base de la flor és la part que engruixeix i agafa el color i la forma típics de la part comestible. A la superfície, queden les llavors, que cal eliminar al màxim, per evitar que la polpa s’aigualeixi. En ser una fruita que suporta poc la cocció, sol consumir-se en cru, ensucrada o amb nata o iogurt.
sucre o edulcorant
coulis de maduixa
Maduixa
Infructescència de la planta 'Fragaria vesca', originària de tot l’hemisferi nord, però absent de la regió mediterrània per les condicions de temperatura i humitat. Fins al segle XVI, es consumia collint-la a la natura; aleshores es va començar a hibridar-la amb altres varietats, originant el maduixot, que, des del segle XVIII, acapara quasi tot el mercat. Amb l’estructura que resulta de l’engruiximent de la base de la flor (les llavors són els grans negres de la superfície) en acumular aigua, la maduixa és una fruita molt fràgil que, a més, no s’ha de sotmetre mai al remullat, sinó que se n’ha d’escurçar el rentat al màxim.

Consumida crua per poder gaudir de tota l’aroma i sabor, la maduixa combina bé amb els cítrics, que, a més, ajuden a mantenir-ne el color. Naturalment, la xocolata és un altre dels seus complements perfectes.

Copa de iogurt casolà amb coulis de maduixes Gemma Clofent

Preparació

Enceneu el forn a 50 ºC. Quan arribi a aquesta temperatura, apagueu-lo. Poseu en un cassó al foc la llet, el iogurt i la llet en pols. Remeneu-ho i escalfeu-ho fins que arribi a 45 ºC. Repartiu-ho en gots de iogurt buits i tapeu-los amb paper film. Poseu-los a la plata del forn tapats amb un drap gruixut per tal que mantingui l’escalfor. Poseu-los al forn i deixeu-los unes 12 h. Reserveu-los a la nevera.
Per muntar la copa, macereules maduixes tallades amb una mica de sucre. Afegiu, si voleu, una mica de sucre o d’edulcorant al iogurt. Poseu una cullerada de maduixes al fons de la copa, la meitat del iogurt i una cullerada de coulis. Repetiu l’operació i decoreu la copa amb unes maduixes i unes fulles de menta.