Flam d’orxata light

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

1 l d’orxata
Orxata
Les begudes vegetals o orxates, la més popular de les quals està feta amb xufa, es preparen amb una colla de llavors o fruits, com l’ordi, l’ametlla, l’avellana, l’arròs i el coco. En tots els casos, s’obtenen per un procés de triturat del producte net amb la justa proporció d’aigua, i es deixa macerar un temps abans de premsar-lo per treure’n l’extracte i retirar-ne les parts insolubles. El suc obtingut s’ensucra al gust i es torna a filtrar abans de consumir-lo. L’orxata de xufa, que ha acabat sent la més comercialitzada i s’ha quedat el nom gràcies a ser una DO, presenta dues variants: la normal, servida, simplement, freda, i la que se sotmet a l’acció de gel picat en una orxatera, per poder-la servir granissada, que és la més tradicional al País Valencià, on se sol acompanyar de fartons.
light
16 formatgets light (tipus “quesito”)
2 sobres de quallada Royal
1 culleradeta de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols
edulcorant líquid al gust

Flam d’orxata 'light' Gemma Clofent

Ingredients

1 l d’orxata
Orxata
Les begudes vegetals o orxates, la més popular de les quals està feta amb xufa, es preparen amb una colla de llavors o fruits, com l’ordi, l’ametlla, l’avellana, l’arròs i el coco. En tots els casos, s’obtenen per un procés de triturat del producte net amb la justa proporció d’aigua, i es deixa macerar un temps abans de premsar-lo per treure’n l’extracte i retirar-ne les parts insolubles. El suc obtingut s’ensucra al gust i es torna a filtrar abans de consumir-lo. L’orxata de xufa, que ha acabat sent la més comercialitzada i s’ha quedat el nom gràcies a ser una DO, presenta dues variants: la normal, servida, simplement, freda, i la que se sotmet a l’acció de gel picat en una orxatera, per poder-la servir granissada, que és la més tradicional al País Valencià, on se sol acompanyar de fartons.
light
16 formatgets light (tipus “quesito”)
2 sobres de quallada Royal
1 culleradeta de canyella
Canyella
Fruit de l’assecat de l’escorça superficial d’un arbre parent del llorer a les branques del qual es fa un tall tot al llarg. En fer-lo, l’escorça es va assecant i cargolant sobre si mateixa, formant els clàssics canons (i no bastons) que després poden ser mòlts per fer la canyella en pols, de sabor més potent però més alterable. Al mercat, podem trobar-ne dues qualitats principals i força diferents: la canyella de Ceilan, la millor, fina com el paper i molt més aromàtica, i la canyella de la Xina, menys prima, menys aromàtica i amb un gust un punt picant. Tradicionalment lligada a la pastisseria, la nostra cuina empra també la canyella per perfumar plats de carn. Les seves propietats digestives l’associen a certes infusions com la xocolata i el vi calent. Cal conservar-la en un recipient hermètic i preservar-la de la humitat i la llum.
en pols
edulcorant líquid al gust

Preparació

Poseu tots els ingredients en un cassó al foc remenant-ho sense parar fins que bulli. Traieu-ho uns segons del foc i torneu-ho a posar al foc, remenant-ho fins que torni a bullir.
Aboqueu-ho dins el motlle i deixeu-ho quallar a la nevera (mínim 4 h). Decoreu-ho i serviu-ho ben fresquet.