Galetes 'craquelé' de mel i anís

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Vegetariana

Ingredients

Per a unes 50 galetes de 15 g:

350 g farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 pessic de sal
200 g de sucre morè
1 culleradeta d’impulsor
1 culleradeta d’anís verd
Anís verd
Més coneguda com a 'matafaluga' quan es parla de les llavors, aquesta planta herbàcia anual, originària de l’Orient Mitjà i estesa per la Mediterrània pels àrabs, va ser portada pels espanyols a l'Amèrica del Sud, on també és molt apreciada.

Al marge de la utilització com a ingredient bàsic del licor d’anís, les fulles fresques, amb un toc dolcenc, s’incorporen a les amanides per enriquir-les o s’integren en salses i sopes. Però són les llavors les que ocupen un lloc preeminent en la nostra gastronomia i, sobretot, en la rebosteria, ja que quasi tots els pastissos tradicionals les incorporen, destacant pel damunt de tots les garlandes o les mones de rotlle tradicionals. De gust potent, cal fer-ne un ús prudent, a la cuina. No així en la farmacopea, ja que és un gran aperitiu que facilita la digestió.
en pols
115 g mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
pomada
85 g mel
1 ou

Galetes 'craquelé' de mel i anís Gemma Clofent

Ingredients

Per a unes 50 galetes de 15 g:

350 g farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
1 pessic de sal
200 g de sucre morè
1 culleradeta d’impulsor
1 culleradeta d’anís verd
Anís verd
Més coneguda com a 'matafaluga' quan es parla de les llavors, aquesta planta herbàcia anual, originària de l’Orient Mitjà i estesa per la Mediterrània pels àrabs, va ser portada pels espanyols a l'Amèrica del Sud, on també és molt apreciada.

Al marge de la utilització com a ingredient bàsic del licor d’anís, les fulles fresques, amb un toc dolcenc, s’incorporen a les amanides per enriquir-les o s’integren en salses i sopes. Però són les llavors les que ocupen un lloc preeminent en la nostra gastronomia i, sobretot, en la rebosteria, ja que quasi tots els pastissos tradicionals les incorporen, destacant pel damunt de tots les garlandes o les mones de rotlle tradicionals. De gust potent, cal fer-ne un ús prudent, a la cuina. No així en la farmacopea, ja que és un gran aperitiu que facilita la digestió.
en pols
115 g mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
pomada
85 g mel
1 ou

Galetes 'craquelé' de mel i anís Gemma Clofent

Preparació

Barregeu la mantega amb el sucre i la mel. Incorporeu-hi l’ou. Incorporeu-hi els secs i barregeu-ho fins a formar una bola.
Amb les mans, feu boletes de 15 g (es veuen petites però al forn creixen molt). Repartiu-les sobre la llauna del forn, amb paper de forn. Coeu-les a 180 ºC fins que s’esquerdin.