Orangettes i bombons de gingebre confitat

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Baixa

Ràpida i senzilla Vegetariana Sense
gluten

Ingredients

pell de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
confitada
gingebre confitat
Gingebre confitat
Obtingut a partir dels rizomes (tiges subterrànies) joves de la planta marinats amb vinagre, aquest condiment de llarga conservació es pot presentar en dues variants diferenciades. El 'gari' és la més coneguda. Tallat a làmines fines i marinat amb vinagre d’arròs, aigua i sucre, es rectifica de color (originalment és groc clar) amb colorant alimentari, per donar-li aquest toc rosa que el caracteritza. Habitualment sol acompanyar, al costat del wasabi, el sushi. S’aconsella menjar-ne, aprofitant-ne el sabor refrescant, per netejar la boca. El 'beni-shoga' és l’altra variant. També es talla a làmines, però es marina amb vinagre d’albercoc (umezu) i s’acoloreix intensament de vermell, gràcies al shiso, una herba que també es consumeix en cru i que li aporta el color. Se sol afegir en els plats de pasta saltada coneguts com a 'yakisoba'.
xocolata de cobertura negra
xocolata de cobertura blanca

Orangettes i bombons de gingebre confitat Gemma Clofent

Ingredients

pell de taronja
Taronja
Fruita originària del sud de la Xina convertida avui en habitual gràcies a la fàcil conservació i al transport —molt més ràpid que quan el cardenal francès Mazarino, al segle xvii, se les feia dur per correu especial des de Portugal.

Inicialment amargant (encara avui s’empra per fer la confitura), la taronja va evolucionar primer cap a la dolçor, de la mà dels àrabs, i després cap al suc, sobretot quan a mitjan segle xx es va posar en marxa la concentració i refrigeració d’aquest. Generalment de la varietat nàvel, de les més precoces, amb un petit embrió en forma de bony o clot al punt més extrem, sol ser emprada en forma de pell sense molsa (el 'zeste' dels francesos o dels còctels); desfeta en grills (pelats “a sang”, o sigui, sense pell), o en suc, integrat en salses de plats com l’ànec a la taronja.
confitada
gingebre confitat
Gingebre confitat
Obtingut a partir dels rizomes (tiges subterrànies) joves de la planta marinats amb vinagre, aquest condiment de llarga conservació es pot presentar en dues variants diferenciades. El 'gari' és la més coneguda. Tallat a làmines fines i marinat amb vinagre d’arròs, aigua i sucre, es rectifica de color (originalment és groc clar) amb colorant alimentari, per donar-li aquest toc rosa que el caracteritza. Habitualment sol acompanyar, al costat del wasabi, el sushi. S’aconsella menjar-ne, aprofitant-ne el sabor refrescant, per netejar la boca. El 'beni-shoga' és l’altra variant. També es talla a làmines, però es marina amb vinagre d’albercoc (umezu) i s’acoloreix intensament de vermell, gràcies al shiso, una herba que també es consumeix en cru i que li aporta el color. Se sol afegir en els plats de pasta saltada coneguts com a 'yakisoba'.
xocolata de cobertura negra
xocolata de cobertura blanca

Orangettes i bombons de gingebre confitat Gemma Clofent

Preparació

Foneu la xocolata. Punxeu la fruita confitada amb una forquilla i suqueu-la a la xocolata.
Deixeu que s’assequi sobre un paper sulfuritzat i reserveu-ho a la nevera.