Pastís de plàtan i iogurt

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Vegetariana

Ingredients

Per a la base:

150 g de galetes maria
80 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 cullerada de sucre

Per al farcit:

5 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua
4 plàtans
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
5 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
3 iogurts naturals ensucrats
100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar

Per a la cobertura:

4 cullerades de sucre
100 ml de llet
2 iogurts naturals ensucrats
3 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.

Pastís de plàtan i iogurt Gemma Clofent

Ingredients

Per a la base:

150 g de galetes maria
80 g de mantega
Mantega
Resultat del malaxat (mescla) de la crema de llet obtinguda espontàniament per reposat de la llet crua o, en més quantitat i artificialment, per centrifugat. El batut que fa el malaxat concentra més les gotetes de greix presents en la llet i en canvia l’estat, formant un producte sòlid en fred, que manté entre un 14 i un 16% d’aigua, tot i haver-ne perdut una gran part.

Per això, a la cuina, cal deixar estovar la mantega. O fondre-la just quan es fa la cocció. Altrament, escalfada entre 40 i 60 ºC, acaba separant aquesta aigua i formant mantega clarificada (el 'ghee' de la cuina índia), líquida i amb menys tendència a ranciejar.

Emprada a la cuina europea, com a greix de cocció i, a més, com a espesseïdor i per untar pa, la crema de llet i la margarina han anat fent-li ombra en aquests usos culinaris.
1 cullerada de sucre

Per al farcit:

5 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua
4 plàtans
Plàtan
Fruit del plataner, planta tropical emparentada amb les orquídies, tingut per originari de Malàisia, però present també a l’Índia, on una llegenda similar a la d’Adam i Eva l’associa amb l’origen dels humans. De mida més o menys gran, els fruits s’agrupen en gotims, que, a la vegada, es divideixen en 'mans' d’unes quantes unitats, tot plegat penjant de l’arbre amb els plàtans mirant cap amunt.

Estès després a les zones càlides de tot el món, va ser a principis del segle XX, amb la millora dels transport, quan aquesta fruita es va popularitzar arreu del món i va passar a ser un recurs permanent del nostre rebost, gràcies a la producció contínua i a la millora dels processos de maduració i conservació.

Mentre que als països tropicals certes varietats de plàtan han entrat a la cuina, a casa nostra el consum sol ser directe, amb certs usos en pastisseria.
5 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.
3 iogurts naturals ensucrats
100 ml de nata
Nata
Tot i designar, en realitat, la matèria grassa emulsionada (la crema) de la llet, que, en reposar, puja parcialment a la superfície, el concepte 'nata' se sol associar més amb el resultat de muntar aquesta crema en fred, a mà o a màquina, per incorporar-hi petites bombolles d’aire, que li donen esponjositat. I, fins i tot, sovint, amb l’invent que va fer el mític cuiner francès Vattel, batent-la amb sucre en pols i perfumant-la amb vainilla, per fer el que els francesos anomenen 'chantilly'. Malgrat que, el 1931, Charlie Goetz començà a experimentar amb anhídrid carbònic i monòxid de nitrogen per produir-la de manera industrial i instantània, no seria fins al 1948
que aquesta tècnica va treure al mercat els primers esprais de nata muntada, que s’han decantat pel segon tipus de gas, ja que el primer acidificava lleugerament el resultat.
líquida per muntar

Per a la cobertura:

4 cullerades de sucre
100 ml de llet
2 iogurts naturals ensucrats
3 fulles de gelatina
Gelatina
Producte industrial que dóna nom genèric a altres ingredients capaços d’espessir o solidificar preparats líquids. Obtinguda de l’ebullició perllongada d’ossos, tendrums i teixit conjuntiu —generalment de bovins, per la qual cosa s’eviten les prohibicions d’algunes religions—, que n’extreu les proteïnes. Aquestes, després, són concentrades, deshidratades i convertides en làmines, granulats o pols. Incolora o un punt groguenca, i sense gust ni olor, la gelatina competeix a la cuina amb productes d’origen vegetal (agar-agar) o animal marí (cola de peix). Creada durant la Revolució Francesa pel químic Jean Pierre d’Arcet per intentar pal·liar la fam del moment, no va ser gaire efectiva perquè li mancaven certs aminoàcids essencials. Emprada en la preparació d’'aspics' i flams, avui s’usa industrialment com a espessidor, texturitzant o reductor de calories.

Preparació

Per a la base: barregeu les galetes esmicolades, la mantega i el sucre i coeu-ho 5 min al forn a 180 ºC.
Per al farcit: feu un caramel amb el sucre i l’aigua. Quan sigui ros, afegiu-hi el plàtan a rodanxes i coeu-lo 5 min. Afegiu-hi la nata líquida i porteu-ho a ebullició. Traieu-ho del foc i tritureu-ho amb el túrmix. Afegiu-hi la gelatina hidratada amb aigua freda i deixeu-ho refredar una mica. Afegiu-hi els iogurts, remeneu-ho bé i aboqueu-ho sobre la base de galeta. Reserveu-ho a la nevera un parell d’hores.
Per a la cobertura: escalfeu la llet, afegiu-hi el sucre i la gelatina hidratada. Deixeu-ho refredar una mica, afegiu-hi els iogurts i aboqueu-ho sobre la capa de plàtan. Deixeu-ho a la nevera fins al moment de servir-ho.