Pastís de te matxa, coco i lemon curd

Per Gemma Clofent

Tipus de plat Postres

Dificultat Mitjana

Vegetariana Sense
lactosa

Ingredients

Per al pa de pessic:

3 ous
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
10 g de te matxa
100 g de sucre
ratlladura de llima
Llima
Va arribar a la Península Ibèrica i al nord d’Àfrica des de l’Orient Pròxim durant l’edat mitjana. N’hi ha de diverses varietats: l’amargant o agre (Citrus aurantifolia), coneguda com a llimona mexicana, l’àcida (Citrus latifolia), que es coneix com la llima o llimona de Tahití o la llima persa, i la dolça (Citrus limetta). Es cultiven en zones temperades i en zones tropicals i subtropicals de tot el món. El sabor va en funció de la varietat, més àcides o més dolces. S’han d’escollir peces que pesin i que tinguin la pell ferma, brillant, de color verd intens i sensetaques ni talls. No s’han d’agafar toves o que presentin una forma dessecada o poc pesada, símptoma d’envelliment. Es fan servir per als mateixos usos que les llimones: per amanir plats, amanides, begudes, postres i combinats, però també per a fer receptes de cuina tropical, com el ceviche peruà. Per la seva frescor i alegria al nas, és ideal per a gelats, sorbets i granissats, i dóna un toc d’alegria a les postres i els combinats de fruita. Se’n poden elaborar conserves, com melmelades, confitures, gelees, chutneys o compotes.

Per a l’almívar:

100 ml d’aigua
100 g de sucre
gotes de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
un rajolí de limoncello
Limoncello
Licor de llimona tradicional de les regions mediterrànies del sud d’Itàlia, preparat a base d’infusionar, durant unes tres setmanes, pell de llimona no tractada en alcohol d’alta graduació (90º, generalment), i incorporant-hi un percentatge de sucre que li dóna un toc dolç que, en servir-lo fred, s’atenua. El licor, que des de fa poc s’ha popularitzat en molts altres llocs, es prepara, com les nostres ratafies, a les cases amb diversa fortuna. La dificultat principal és aconseguir un alcohol de prou graduació que extregui tots els olis essencials de la pell de llimona. La majoria de particulars empren amb aquesta intenció la també popular grappa. Té altres parents molt menys coneguts, com l’'arancello' (fet amb pell de taronja) i el licor de mandarina, també, com ell, amb propietats digestives reconegudes.

Per al farcit:

400 g de lemon curd
Lemon curd
Quants cops busquem una salsa senzilla, però no simple? Alhora aromàtica, per acompanyar un iogurt o un formatge fresc, o la vegada cremosa, per posar al damunt d’un pa de pessic? Aquí la teniu, la lemon curd, una deliciosa crema anglesa de llimona que és tan versàtil per menjar sola com per acompanyar unes torrades de pa de cereals. La voleu fer a casa? Prepareu 250 g de sucre, 75 g de mantega, el suc de 3-4 llimones, la ratlladura de 2 llimones, i 3-4 ous deixatats. Poseu els ingredients en un cassó al bany maria, a foc suau, i aneu-los remenant fi ns que la barreja quedi espessa. Veureu, mentre aneu fent-la, quina aroma que deixa anar per la cuina. Poseu-la en pots de confi tura escaldats amb aigua bullent i tapeu-los. Us durarà ben bé quinze dies. La podeu degustar amb pans, brioixos, coques, iogurts, formatges frescos…
75 g de coco ratllat
10 g de te matxa

Pastís de te matxa, coco i lemon curd Gemma Clofent

Ingredients

Per al pa de pessic:

3 ous
100 g de farina
Farina
Producte resultant de la mòlta de diversos cereals o vegetals rics en midó,però que, a Europa i a força de cultura, ha acabat sent sinònim de mòlta d’un blat al qual s’han retirat el segó i l’embrió per fer-lo més digerible. Les altres farines existents solen portar adjectius o complements per poder-les identificar. Amb diverses qualitats, depenent del tipus de blat, del tractament i, sobretot, de la proporció de gluten que tingui, solem diferenciar la farina de pastisseria, amb poc gluten i, per tant, poc panificable, i la farina de pa, que, justament gràcies a tenir més gluten, accepta la fermentació tot mantenint presoner, de manera espontània, el gas generat. Són farines especialitzades que orienten els consumidors després de molts anys de farines indiferenciades i que, teòricament, servien per a tot.
10 g de te matxa
100 g de sucre
ratlladura de llima
Llima
Va arribar a la Península Ibèrica i al nord d’Àfrica des de l’Orient Pròxim durant l’edat mitjana. N’hi ha de diverses varietats: l’amargant o agre (Citrus aurantifolia), coneguda com a llimona mexicana, l’àcida (Citrus latifolia), que es coneix com la llima o llimona de Tahití o la llima persa, i la dolça (Citrus limetta). Es cultiven en zones temperades i en zones tropicals i subtropicals de tot el món. El sabor va en funció de la varietat, més àcides o més dolces. S’han d’escollir peces que pesin i que tinguin la pell ferma, brillant, de color verd intens i sensetaques ni talls. No s’han d’agafar toves o que presentin una forma dessecada o poc pesada, símptoma d’envelliment. Es fan servir per als mateixos usos que les llimones: per amanir plats, amanides, begudes, postres i combinats, però també per a fer receptes de cuina tropical, com el ceviche peruà. Per la seva frescor i alegria al nas, és ideal per a gelats, sorbets i granissats, i dóna un toc d’alegria a les postres i els combinats de fruita. Se’n poden elaborar conserves, com melmelades, confitures, gelees, chutneys o compotes.

Per a l’almívar:

100 ml d’aigua
100 g de sucre
gotes de suc de llimona
Llimona
Originària de l'Àsia més llunyana i introduïda a l'Estat espanyol pels àrabs al segle XI, després d'haver-la aclimatat a la Mediterrània, la llimona no va entrar a la cuina fins ben entrat el segle XV, per substituir l'agràs (suc de raïm verd) en molts preparats. A partir d'aquí, la seva expansió la va portar fins al contintent americà, amb Colom, en el seu segon viatge. Amb varietats de mida i acidesa variables, la llimona té bona part de les aromes i els olis essencials concentrats a les petites butllofes de la pell colorada, en contrast amb l'aspror que sol conferir la polpa. D'aquí que moltes receptes gastronòmiques prefereixin aquesta pell prima (el zeste, que anomenen els francesos) i no pas el suc, destinat preferentment a tasques de maceració. D'altra banda, una opció interessant i alhora emergent, encara que poc coneguda, és la de les llimones confitades amb sal, que ens arriben de la cultura nord-africana.
un rajolí de limoncello
Limoncello
Licor de llimona tradicional de les regions mediterrànies del sud d’Itàlia, preparat a base d’infusionar, durant unes tres setmanes, pell de llimona no tractada en alcohol d’alta graduació (90º, generalment), i incorporant-hi un percentatge de sucre que li dóna un toc dolç que, en servir-lo fred, s’atenua. El licor, que des de fa poc s’ha popularitzat en molts altres llocs, es prepara, com les nostres ratafies, a les cases amb diversa fortuna. La dificultat principal és aconseguir un alcohol de prou graduació que extregui tots els olis essencials de la pell de llimona. La majoria de particulars empren amb aquesta intenció la també popular grappa. Té altres parents molt menys coneguts, com l’'arancello' (fet amb pell de taronja) i el licor de mandarina, també, com ell, amb propietats digestives reconegudes.

Per al farcit:

400 g de lemon curd
Lemon curd
Quants cops busquem una salsa senzilla, però no simple? Alhora aromàtica, per acompanyar un iogurt o un formatge fresc, o la vegada cremosa, per posar al damunt d’un pa de pessic? Aquí la teniu, la lemon curd, una deliciosa crema anglesa de llimona que és tan versàtil per menjar sola com per acompanyar unes torrades de pa de cereals. La voleu fer a casa? Prepareu 250 g de sucre, 75 g de mantega, el suc de 3-4 llimones, la ratlladura de 2 llimones, i 3-4 ous deixatats. Poseu els ingredients en un cassó al bany maria, a foc suau, i aneu-los remenant fi ns que la barreja quedi espessa. Veureu, mentre aneu fent-la, quina aroma que deixa anar per la cuina. Poseu-la en pots de confi tura escaldats amb aigua bullent i tapeu-los. Us durarà ben bé quinze dies. La podeu degustar amb pans, brioixos, coques, iogurts, formatges frescos…
75 g de coco ratllat
10 g de te matxa

Pastís de te matxa, coco i lemon curd Gemma Clofent

Preparació

Per al pa de pessic: separeu els rovells de les clares. Bateu els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Munteu les clares i afegiu-les suaument als rovells.
Afegiu-hi la farina tamisada, el te matxa i la ratlladura de llima.
Aboqueu-ho dins un motlle untat amb mantega i farina i coeu-ho 25 min a 180 ºC. Deixeu-ho refredar i talleu-ho longitudinalment en tres discos.
Per a l’almívar: coeu l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona durant 5 min. Fora del foc, afegiu-hi un rajolí de licor.
Muntatge: mulleu amb almívar un primer pis de pa de pessic. Escampeu-hi 100 g de lemon curd i cobriu-lo amb un segon pis de pa de pessic. Mulleu-lo amb almívar i cobriu-lo amb 100 g de lemon curd. Cobriu-lo amb el tercer pis de pa de pessic i mulleu-lo amb la resta d’almívar.
Barregeu la resta de lemon curd amb el coco ratllat i el te matxa.
Cobriu tot el pastís deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Alliseu bé la part superior i decoreu-ho amb coco ratllat.