Alguns d’aquests cultius continuen presents en els camps catalans, però en les últimes dècades altres tècniques més modernes i rendibles els han substituït. D’altres espècies han quedat fora de joc. Algunes iniciatives, com el projecte de l’entitat sabadellenca, se centren en varietats d’hortalisses poc conegudes, que s’han perdut o que estan en vies de desaparició.
La idea és anar recuperant diferents aliments de l’horta catalana com el pèsol de la floreta, la mongeta del ganxet, les batates de la Noguera o el meló d’Artesa de Segre.
Ara per ara només s’estudien quatre zones de Catalunya: la Terra Alta, el Berguedà, la Conca de Barberà-Anoia i l’Alt Camp-Tarragonès, però s’ha preparat un mapa didàctic relacionant cada zona amb els seus productes autòctons.
Les varietats cultivades antigament poden ser aliments d’alta qualitat i actuar com a motors econòmics del territori. Des de fa uns anys, la desaparició de les espècies autòctones en aquestes zones s’ha accelerat enormement. La disminució del sòl cultivable ha estat la principal amenaça.
Ara, després d’entrevistar centenars de pagesos, s’ha aconseguit fer una relació dels aliments més característics. De moment se n’han conservat les llavors a una temperatura i una humitat controlades i en pocs mesos es començaran a fer cultius de prova.
Aliments desconeguts pel públic, com l’escarola de cabell d’àngel, podrien esdevenir en poc temps un producte estrella de les terres catalanes amb prou qualitat com per fomentar el turisme i complaure els paladars.
