“Des de fa molt temps ens trobem més a gust prenent un xato de vi, una cervesa o un vermut en una bodega que un plat de cuina fusió”, indica Josep Lluís Cots, fundador del Moviment en Defensa de les Bodegues de Barri (MEDEDEBEBÉ). Una i altra oferta no són incompatibles, però davant el tancament de diverses ‘bodegues’ al barri de Gràcia “perquè els amos es jubilaven o perquè es convertien en xiringuitos de falàfel i xauarma”, en Josep Lluís, veí del barri, va decidir actuar i posar-se al capdavant d’una agrupació que ja compta amb prop de 300 afiliats a Facebook. I la seva no és l’única iniciativa. El gener de 2011 també va néixer En ocasiones veo bares, una altra plataforma en què “l’esperit del vermut, les tapes i el rock’n’roll” és el fil conductor per recopilar locals de Barcelona que reuneixen aquestes característiques.
El tracte proper, el caràcter propi de cada establiment i compartir l’idioma són alguns dels trets dels bars de tota la vida, més enllà de la qualitat d’allò que serveixen. “Les persones que són al capdavant en molts casos han nascut a la mateixa bodega, que va ser fundada pels seus pares o els avis, això fa que el tracte que et donen sigui més proper, més de tipus familiar. També per qüestió de llicències i burocràcies les bodegues no poden tenir ni televisió ni màquines escurabutxaques; és un petit detall que et permet gaudir més de la companyia i la conversa sense que els sorolls et molestin”, precisa en Josep Lluís.
La ‘bodega’ es rejoveneix
Les dues propostes en defensa de les ‘bodegues’ se centren en Barcelona i s’organitzen per barris. Responsables i usuaris hi poden deixar els comentaris dels locals visitats, juntament amb una fotografia i les dades de contacte de l’establiment ressenyat. Hi apareixen clàssics com el Bar Tomàs de Sarrià i novetats com el Salvat de Sants, perquè ara que el que és antic és moda, el sector de la ‘bodega’ també s’ha posat al dia: “La incorporació de gent jove en la gestió de diverses bodegues ha contribuït a fer que molta gent jove s’hagi trobat mes còmoda dins d’aquests espais, que abans eren percebuts com a reductes de ‘puretes’. La modernitat en algunes ‘bodegues’ consisteix bàsicament en l’oferta d’una gamma de tapes diferents a les clàssiques”.
Si voleu recórrer les tavernes amb solera de la capital catalana i no sabeu per on començar, ja podeu visitar aquests webs o fer cas a la classificació d’en Josep Lluís:
. ‘bodegues’ clàssiques tradicionals: Bodega Montse (Raval), Bodega Massana (Horta), Bodega Marin (Gràcia), Bodega Eduardo (Nou Barris), Bodega J. Cala (Poble Nou)
. ‘bodegues’ tradicionals en mans de joves emprenedors: Bar Bodega Quimet (Gràcia), Bodega Salvat (Sants)
. ‘bodegues’ amb oferta de tapes diferents: Celler Ca La Paqui (Clot), Celler Cal Marino (Poble Sec), La Bodegueta d’en Miquel (Nou Barris), Bodega Iturre (Gràcia)
. ‘bodegues’ amb ambients diferents: Bodega Rubén, (c/ Robador, Raval), Gran Bodega Elkano (Poble Sec)
