10 dolços i plats típics de municipis catalans

Comencem la ruta al nord del territori, a la cara nord del Pirineu, per tastar una pasta fregida feta amb oli, farina, ous, sucre i grans d'anís a la qual es dona forma de tronc. Es poden trobar a la majoria de fleques de la comarca, repartides pels diferents pobles de la Vall d'Aran.

Anem cap a l'interior, a Osona, on hi trobem un esmorzar de forquilla que, malgrat el nom, té poc a veure amb la samfaina tradicional. A Centelles, és un guisat de menuts de xai que té molt de protagonisme a la Fira de la Tòfona, a la tardor, tot i que se'n pot gaudir tot l'any, ja sigui en esmorzars o en altres àpats.

Viatgem fins a la capital de Ponent, on, el 1956, per retre homenatge al compositor Enric Granados, fill de Lleida, es van crear aquests dolços de forma irregular i amb gust d'ametlla. Es fan amb ous, sucre, llet, mantega i ametlles i els podem trobar en algunes pastisseries locals.

Si ens endinsem a la Segarra, la Mare de Déu del Coll de les Sabines, patrona de Cervera, dona nom a aquestes pastes seques amb gust de vainilla i ametlles que se solen acompanyar amb algun vi dolç a qualsevol hora, un dolç saborós i còmode per picar durant el dia o per endur-se'l a la feina o a l'escola.

Anem cap a terres del Penedès, on fa més d'un segle que les pastisseries vendrellenques mesclen avellanes, sucre, farina i ou per crear aquestes pastes que tenen l'aspecte i la textura d'un suflé endurit, una especialitat exquisida de la terra de vins per excel·lència del país.