10 productes que no poden faltar al rebost al juny

Aquesta fruita de to ataronjat, semblant al préssec però més petita, és originària de l'Àsia central. És coneguda per les seves propietats astringents, antiinflamatòries i antioxidants. És especialment recomanable en el cas dels nens, ja que contribueix a enfortir el seu sistema nerviós i a fer créixer els seus ossos.

Es tracta d'un dels aliments més rics en vitamina C. A més, estimula la secreció gàstrica i provoca sensació de sacietat, de manera que us l'aconsellem si teniu previst fer dieta. Feu-ne samfaines i amanides o fregiu-los per utilitzar-los com a guarnició d'un plat de carn. Un dels productes amb què combina millor és el bacallà.

Aquesta hortalissa refrescant i lleugera, una de les reines indiscutibles de les amanides, consta principalment d'aigua i potassi. Gràcies al seu efecte laxant i diürètic, és ideal per depurar l'organisme de residus tòxics i per eliminar l'excés d'aigua. I una última cosa: el cogombre, tal com ens recorda aquella imatge tants cops vista de les rodanxes als ulls, també va bé per a la pell.

Per desgràcia no és una fruita prou coneguda i consumida, i això que ho té tot per ser-ho. Per la seva carn compacta i sucosa, el seu gust lleugerament àcid però equilibrat i els seus efectes beneficiosos per a la salut intestinal, la nespra mereix, sens dubte, ser reivindicada.

La poma és una fruita carregada de simbolismes, que van des de la fruita de la saviesa fins al motiu de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís, passant per ser el fruit de la discòrdia. Avui té un gran nombre de varietats, que li permeten estar present a les fruiteries tot l’any. Tradicionalment ha estat vinculada a les postres, ja sigui crua o cuita, i associada amb la vainilla o la canyella, però també pot ser companya de formatges i carns, sense oblidar la sidra i el calvados, que en deriven.

Considerada per a molts una varietat de la família de prunes europees, d’altres li reserven un lloc diferent i la consideren originària de la regió de Damasc. És una pruna de forma ovalada i mida menor que l’europea, que es caracteritza per la pell fosca —antigament emprada per tenyir roba de color porpra— i la polpa groga, ferma i un punt aspra, si no és ben madura, cosa que feia que es destinés, preferentment, a fer prunes seques o melmelades, abans que es millorés en certes varietats, cosa que l’ha fet més dolça, n’ha avançat la collita i l’ha destinat al consum com a fruita fresca.

La síndria és parenta del meló, originària de l’Àfrica, on, des de temps immemorials, el seu consum ha estat una bona manera de saciar la set. Justament, l’elevat contingut d’aigua (fins a un 95% del pes) és la seva virtut principal. Oberta i posada una estoneta al sol, l’evaporació del líquid la fa encara més refrescant. Avui, amb varietats pràcticament sense llavors i altres de polpa groga, continua presentant l’enigma de la maduració. La manca de zona groga (la que toca a terra i que apareix en madurar) pot ser indici d’una desaconsellable collita prematura. 

Amb els fruits delicats de color vermell, aquesta fruita va esdevenir competidora de la maduixa, tant en el consum directe, just rentada un moment, com en la preparació de purés integrats en diversos pastissos. Aclimatat al conreu des del segle XVIII per augmentar-ne la mida, el gerd continua, però, tenint la consideració popular de fruita salvatge. Potser perquè no s’ha diferenciat, com la seva parenta, en maduixes i maduixots.