5 peixos per omplir el cistell aquest mes

El bacallà ha estat a les taules catalanes i basques des de temps immemorials. Ric en vitamina B, baix en colesterol i amb nivells notables de calci, és un peix ideal per menjar-ne freqüentment. Es troba a totes les cases i als restaurants més elegants, ja que, a més de nutrients, s'aprecia el seu sabor a plats de tot tipus i és de fàcil conservació.

En estofat, a la planxa, arrebossat, a la brasa, en caldo... Com veieu, el bacallà és un peix molt versàtil a la cuina. Si voleu menjar aquesta joia marina, l'heu d'escollir amb saviesa al mercat: les peces han de ser grans, de color uniforme i sense taques. Les cues han de ser rectes i de color fosc. Es recomana aixecar la peça de bacallà horitzontalment, agafant-la per la cua, i comprovar que no es doblega. Així es pot confirmar que el peix té uns bons nivells d'humitat, cosa que en facilita la conservació.

El lluç és un peix reconegut a tota la geografia espanyola, menjat a cases i restaurants des de sempre. Avui dia el podem trobar al mercat de moltes formes diferents: lluç sencer, en filets o a rodanxes, ja sigui fresc o congelat. A més, es pot utilitzar tot el peix sense llençar pràcticament res, ja sigui el llom per fer a la planxa, els ous com a caviar o el cap per fer brou.

El peix pot actuar com a element principal o com a guarnició en un plat i accepta un bon nombre d'aliments com a acompanyament, com les patates, els pebrots, xampinyons, marisc, espàrrecs o ceba. Per altra banda, es pot preparar amb molts tipus de salses que hi queden molt bé.

Malgrat que es coneix el verat com un peix amb un contingut en grasses elevat, en realitat es tracta d'una carn rica en àcids grassos omega-3, que faciliten la disminució de colesterol a la sang i li proporciona major fluïdesa, cosa que prevé els coàguls o els trombes. Per altra banda, es tracta d'un aliment ric en potassi, fòsfor, magnesi, iode i ferro, encara que aquest últim es troba en menor quantitat.

Per tal de saber quina peça escollir al mercat, és important fixar-se en la consistència de la carn i la brillantor de la pell, ja que el verat perd ràpidament les seves propietats poc temps després de la seva pesca. Es pot cuinar al forn, rostit, a la brasa, en escabetx... i es recomana combinar-lo amb herbes aromàtiques i amb guarnicions a base de patata o verdura. Finalment, com que es tracta d'un peix amb moltes espines, és millor comprar verat en filets sense espines si tenim nens petits a casa.

Potser el sorell és un dels peixos amb menys fama culinària, però té característiques i un sabor que val la pena incorporar amb més freqüència a la taula. Es troba a la família dels peixos blaus, de manera que conté moltes greixos insaturats, sobretot omega-3, vitamines i és ric en minerals com el iode o el magnesi. A més a més, per la seva baixa popularitat té un preu molt assequible.

No admet tantes formes de preparació com altres peixos, però sí que es pot cuinar al forn, arrebossat o en escabetx. Dóna molt de sabor a les sopes i a l'arròs, però no és recomanable utilitzar-lo en aquests tipus de plats, ja que, malgrat que potencia el sabor, és probable que el líquid es torni ranci molt ràpid, pels greixos abans esmentats.

El seitó és un altre peix blau que destaca pels greixos i l'omega-3, encara que també és consumit per altres característiques nutricionals. Com en altres peixos que hem vist, conté vitamines i minerals com magnesi, iode i ferro, i, si es mengen en conserva, es pot aprofitar la quantitat de calci que contenen les espines.

És fàcil distingir un bon seitó d'un altre poc fresc, el secret és observar que la carn sigui ferma, tingui ulls brillants i una olor marina suau. Pel que fa a la conservació, es recomana posar els seitons al congelador si han de ser consumits després de 48 hores de la seva compra, on poden mantenir-se un màxim de 6 mesos. Els seitons queden molt bé arrebossats, fregits o a la planxa, encara que també són un acompanyant excel·lent en amanides.