Dolços de Nadal d'arreu del món

És d’origen francès i consisteix en unes làmines de pa de pessic farcides de trufa cuita i recobertes de xocolata. A l’exterior, s’hi dibuixen línies i es decora amb cireretes i fonoll perquè sembli un tronc acabat de tallar envoltat de vesc, com el tió.

Els populars polvorons estan fets a base d’ametlla mòlta, alguns tenen coco, sèsam o vainilla amb llard, i es desfan en menjar-los, ja que no tenen l'aglutinant de la clara d'ou. Els més coneguts són els d’Estepa, de Sevilla, i els de Tordesillas, de Valladolid.

Aquest pa dolç amb una molla tendra, que porta fruita confitada o panses, és italià, tot i que també és menja a algunes parts de Suïssa i França, i a Sud-amèrica, on es coneix com a 'panetón' o 'pan dulce'.

La gran majoria d'aquests dolços tenen forma de prisma rectangular i són d'ametlla, mel i ou. Originàriament eren reservats als rics, van ser per exemple les postres del casament de la filla del rei Jaume I.  Actualment n’hi ha de diferents preus i de moltes varietats, els que més es consumeixen, però, són els de Xixona, els d’Alacant i els d’Agramunt.

Típiques catalanes, es fan amb fulla de farina i algunes estan recobertes de xocolata o fins i tot de torró de Xixona. S'acostumen a sucar al cava o, si es prefereix, es prenen acompanyades d'un vi dolç, moscatell o garnatxa. 

Anomenat d'aquesta manera fent referència a Crist o simplement 'stöllen', és un pa dolç alemany amb fruita seca, fruita confitada o massapà molt contundent. Es talla en llesques molt fines i es pren amb te, cafè o xocolata desfeta.