Els 11 imprescindibles de la cuina del Brasil

Açaí
L’açaí, o 'euterpe oleacea', és una palmera que creix al nord de l'Amèrica del Sud, sobretot, al Brasil i al Perú, d’on neixen uns petits fruits rodons de color fosc. El seu sabor recorda a les baies, a la xocolata, al gerd i al raïm. Aquest fruit és considerat un superaliment, gràcies a les seves altes propietats nutricionals i antioxidants. Normalment es consumeix en begudes, dolços i gelats, tot i que també se'n fa oli. A més, el xef Joao Alcântara l’utilitza per fer el seu gaspatxo d’açaí.

Oli de pequí i bixa
Dos dels olis més utilitzats en la cuina brasilera. L’oli de pequí s’extrau del fruit de l’arbre ‘pequizeiro’, que creix en boscos secs al bioma Cerrado. La seva polpa i llavors són molt utilitzades per fer els olis, però també per elaborar-ne salses, amaniment i begudes dulcificades. D’altra banda, la bixa és una espècie botànica que té un característic color vermell i serveix com a afrodisíac, colorant alimentari i per aromatitzar els plats.

Caipirinha
Famós còctel nacional que mescla cachaça (aiguardent extreta de la canya del sucre), sucre, gel picat i llimona. El xef brasiler ha creat la seva pròpia versió amb maracujà i, per postres, cupcake de caipirinha.

Cupuazú
El cupuazú, també anomenat 'cacau blanc', és una espècie de cacau brasiler provinent de l’Amazones que té més polpa que llavor. Aquest producte se sol utilitzar per elaborar olis, licors i mantegues.

Chuchu
Hortalissa pròpia de Brasil també anomenada ‘chayote’. És originària d'Hispanoamèrica, però també es cultiva a Espanya. N’hi ha de diferents tipus: uns són més verdosos, mentre que altres són més groguencs tirant a blanc. Normalment són de pell llisa, però se’n poden trobar amb espines. Aquest vegetal poc calòric i digestiu és ideal tant per a plats freds com amanides, com per a plats calents com sopes, truites, etc. A més, també se'n poden menjar els brots i les fulles.

Feijoada
Els esclaus africans van introduir al Brasil el seu amor per als fesols (feijão). Aquest plat, potser el més popular fora de les seves fronteres, s'elabora a base de fesols negres, carn de porc i, generalment, s'acompanya d'arròs i taronges. João Alcântara alleugera els plats tan contundents com aquest, en versions com la brandada de bacallà amb feijoada.

Jiló
És el fruit exòtic extret de l’arbust ‘jiloeiro’, molt cultivat al Brasil. La seva llavor s’acostuma a confondre amb els llegums i es cuina com un vegetal. És de forma esfèrica, gairebé rodona, i d’un color verd intens. Té un sabor amarg molt característic i conté propietats saludables com ferro, calci i fòsfor. Normalment s’utilitza a les dietes, ja que és un fruit poc calòric.

Moqueca
És un guisat tradicional de l'Amèrica del Sud; de peix i mol·luscs amb ceba, pebrot, tomàquet, pebre malagueta, coriandre, oli de palma o urucum (una planta amazònica) i llet de coco, cuinat molt lentament en una cassola de fang. N’hi ha de dos tipus segons els ingredients: la Moqueca Baiana, pròpia de l’estat de Bahia, de la regió nord-est de Brasil, és la que es cuina amb oli de palma; mentre que la Moqueca Capixaba, procedent de l’estat d'Espírito Santo, del sud-est, substitueix l’oli de palma per l’urucum.

Pão de queijo
El pão de queijo, o pa de formatge, és una recepta típica brasilera feta a base de farina de mandioca, formatge parmesà (o cheddar), llet, oli vegetal, ous i sal. Ideal per acompanyar qualsevol plat, per esmorzar i berenar, o per picar en una celebració.

Rapadura
La rapadura, també anomenada 'panela' o 'piloncill'o, és un dolç elaborat amb canya de sucre. El cultiu de la canya de sucre va arribar a Hispanoamèrica durant l’època colonial, així com els molins per a la producció de canyella o rapadura. Aquests eren els principals endolcidors per als camperols i la gent rural de l’època. Actualment, és la base de moltes postres brasileres, però també és típic de les Canàries, Colòmbia, el Perú i altres països llatinoamericans. El xef del FOGO l’utilitza per un dels seus postres més originals: el pintallavis de rapadura i llima.

Iuca
També anomenada 'mandioca', 'tapioca' o 'aipim', és un dels ingredients més apreciats a la gastronomia del Brasil, en particular, i d'Hispanoamèrica, en general, gràcies a la seva versatilitat. La seva farina, la 'farofa', s’utilitza molt per espessir guisats o com a base de plats, acompanyada de bacó, mongetes o ous, entre d'altres. João Alcântara fa servir la iuca en plats com el Dadinho de tapioca en tinta de calamar, caviar d'oli i mel de tòfona o en acompanyaments en forma de xip o de puré.