Els millors plats de la cuina japonesa

Inicialment, el sushi era una barreja fermentada d’arròs i vinagre que servia per conservar el peix. Antigament, només se’n menjava aquest últim, fins que els habitants d’Edo, l’antic Tòquio, van començar a menjar-se el peix cru, també amb l’arròs. Actualment, aquesta recepta consisteix en petites croquetes d’arròs amb un tall de peix cru al damunt, o rotllets d’arròs farcits i amb un embolcall d’algues. Fora del Japó, el sushi va començar a estar de moda fa uns anys, convertint-se en un dels plats japonesos que més transcendència ha tingut.

Els fideus són un recurs molt habitual en la cuina oriental, especialment en la japonesa. En aquest país, se solen prendre amb un brou i altres ingredients com verdures o carn, però, per exemple, els soba es poden menjar freds i impregnats d’una salsa de soja. Els udon, en canvi, són més gruixuts i estan elaborats amb farina de blat, mentre que els ramen, arrissats i més prims, són fets de farina de blat a l’ou. Els fideus soba, que per la seva longitud simbolitzen llarga vida, s’elaboren amb fajol i, també, te verd.

Aquestes crestes anomenades ‘gyoza’ són, com els fideus, un plat d’origen xinès que ha assimilat la gastronomia japonesa. En aquest cas, es tracta de petits panadons amb farciments que poden ser diversos (verdures o carn de porc condimentada amb gingebre o llagostins). Generalment, es passen per la planxa i s’acaben al vapor, cosa que els aporta una textura especial, ferma per fora i tendra i sucosa per dins.

El sashimi és una recepta japonesa que busca un sabor extremament pur, molt més que el sushi que coneixem actualment. En aquest cas, se serveixen directament els talls de peix cru (sípia, gamba, salmó, etc.) de la mida d’un mos, que es suquen en salsa de soja i un toc de wasabi abans de dur-los a la boca. D’altra banda, el tataki és un tipus de sashimi diferent perquè, en aquest cas, el peix és salat i cuinat de manera que queda cuit per fora però cru per dins.

La tempura és un dels plats més populars dins i fora del país, l’etimologia del qual ens remunta a l’abstinència quaresmal. A simple vista sembla un arrebossat de verdures, però el secret de l’elaboració d’aquesta mixtura cruixent de peix, marisc o vegetals rau en la temperatura de l’oli i en la preparació de la pasta d’arrebossat. Fins a l’arribada d’aquest aliment a la gastronomia japonesa els aliments cuinats amb oli no eren freqüents a la cuina nipona, a causa del seu elevat preu.

La sopa de miso es pot prendre a qualsevol hora del dia, tot i que, amb els anys, s’ha convertit en un entrant que serveix per anar fent boca abans de degustar els increïbles plats d’aquesta cuina. Es prepara amb una base de dashi (un brou elaborat amb flocs de bonítol sec), pasta de miso (un derivat de la soja), alga wakame, porro –o ceba tendra– a rodanxes fines i tofu tallat a daus.

Més que un plat, es tracta d’una salsa elaborada amb base de soja i que té un sabor dolç. El teriyaki es cuina, sovint, amb pollastre o tonyina rostits, caramel·litzats amb sucre i sake. Elaborar, de forma casolana, una salsa com la teriyaki és complicat per la gran quantitat d’ingredients d’origen japonès que porta. Tot i així, podem comprar-ne de feta, o bé fer-ne alguna variant amb productes que tinguem més a l’abast.