Fa més de 12 anys un Joan Dausà que començava a despuntar en el món de la música era de vacances a Cadaqués. Li havien recomanat un restaurant, Can Rafa, però quan hi va entrar ja havien tancat i només va trobar la família dinant després del servei del migdia. La Carmen Faixó, la mestressa de la casa, assegura que no sap ben bé com s'ho va fer, "però tot i que ja havíem tancat i nosaltres no el coneixíem de res, ni sabíem qui era, el vam asseure a taula i va dinar amb nosaltres".
Des d'aleshores és amic de la família i és amb ells, amb els Martín Faixó, que ha tret el seu primer vi, del celler que porta el seu mateix nom i que des de l'any 2000 elabora vins sota l'empara de la DO Empordà. Es diu Jo mai mai, com una de les seves cançons més conegudes i és la culminació d'una idea que ell mateix es va imaginar quan va escriure aquesta cançó que s'ha fet tan popular.
Per què vas decidir fer un vi?
Perquè quan vaig fer la cançó, fa 10 anys, ja vaig tenir clar que un dia seria una beguda, per això vaig registrar el nom. I amb l'amistat que tinc amb els Martín Faixó finalment ha estat una realitat.
Just el raïm amb què s'ha elaborat aquest vi no l'has veremat tu, però és un procés que no t'és aliè.
Quan tens un amic entres al seu món i entrar al món del Rafel [Martín Faixó] vol dir verema, matança del porc, el restaurant de la seva família… Aquest vi no el vaig poder veremar jo, però he anat a collir moltes vegades i conec bé el que suposa de ben a prop.
I com ha estat fer el teu vi?
És molt difícil fer vi perquè va fent al celler i tu hi vas i tastes i penses: serà aquest? I et poses nerviós i t'adones de la responsabilitat i de la pressió que té la gent que n'elabora. És un vi fet amb amor, bàsicament. És un producte artesanal, fet amb molta cura. Aquesta família fa vi per amor i això permet que surtin coses ben fetes i jo m'he endinsat en aquest món, no per viure'n, sinó per beure'n (riu) i em permet estar en un lloc en què em ve de gust. Voldria que la gent tingués una experiència diferent, m'agradaria crear complicitats amb gent que segueix el meu projecte musical. Em fa il·lusió que la gent se'l pugui prendre als restaurants on a mi m'agrada anar. Però per arribar fins aquí he vist que és una feinada bestial.
Per a la decisió final, ha pesat més l'opinió dels Martín Faixó o la teva?
Vam tenir algunes discrepàncies. Jo volia que fos un vi per al meu públic. Un vi fàcil de beure, però no simple i que alhora no fos un vi de "parlem-ne". Perquè el Jo mai mai és un joc de parlar de la vida, de confessions i, per tant, tenir un vi Jo mai mai sobre la taula és: despullem-nos una miqueta. De fet, sortiran algunes ampolles amb les etiquetes en blanc perquè s'hi pugui jugar. Per si algú vol demanar per casar-se a la seva parella, per exemple.
Tu ja tenies algun vincle especial amb el vi?
Sí. Amb els amics sempre hem intentat dinamitzar el poble, i fins fa dos anys i durant bastant de temps organitzàvem El Tast a Sant Feliu de Llobregat. Era en el context de la Fira de Primavera i muntàvem una zona de tast de vins i caves, amb gastronomia local, concerts i activitats culturals. Era una trobada xula i el vi n'era el protagonista. La cervesa tots la coneixem, però hi ha una cosa del vi, del ritme de la conversa que proposa, que a mi m'agrada molt.
Creus que és un vi per als teus concerts?
I tant. De fet, a alguns dels meus concerts surto amb una copa de vi, sobretot en aquells que vaig sol amb el piano. A més, crec que les meves cançons mariden més bé amb el vi que amb la cervesa. Són concerts on la gent normalment està asseguda, cançons que la gent s'escolta tranquil·lament a casa, al cotxe. N'hi ha algunes de més animades i de més èpiques, evidentment, però vull dir que hi ha una cosa molt reflexiva. I el vi convida més a la reflexió que la cervesa. Tinc aquesta sensació. Després, si algú del món de la cervesa llegeix aquesta entrevista i no hi està d'acord, el convido a parlar-ne i farem una cervesa (riu). I en prenc, eh?, soc consumidor de cervesa, però el vi té una cosa més vellutada, no ho sé…
El vi Jo mai mai, com és?
És un vi de lledoner, que és com es diu la garnatxa a l'Empordà, amb merlot i cabernet sauvignon. Les vinyes són del cap de Creus i creixen sobre sòls de pissarra a 400 metres d'altura. Només n'hem fet 6.000 ampolles i hem intentat ajustar el preu, són 15 euros, perquè pugui ser per a tots els públics. I es pot comprar a través del meu web i a Vila Viniteca.
