Heu sabut dels pirates gràcies als llibres d’història i la literatura i els heu vist a centenars de pel·lícules, però... Més enllà de buscar tresors i abordar vaixells, segur que mai no us heu preguntat què menjaven els pirates per afrontar la dura vida del mar. A continuació us mostrem alguns dels aliments bàsics de la “cuina” pirata.
Gallines. Gràcies a les colònies que els europeus havien abandonat a algunes illes del Carib, els pirates van poder tenir accés a animals de granja que voltaven a les praderies dels illots. Les gallines van ser de gran ajuda per a moltes tripulacions, ja que, més que per la carn, eren cobejades pels ous, amb els quals aconseguien aliment d'una manera constant i una dieta més equilibrada, amb força proteïna. Generalment els cuinaven en un petit fogó, però també els prenien semicuits i, en alguns casos, els barrejaven amb begudes alcohòliques com el rom.
Peixos. Eren un dels aliments més comuns dins un vaixell pirata. Com que dia rere dia navegaven pels oceans d'arreu del món, els pirates pescaven habitualment per fer passar la gana. L'opció més senzilla, per no haver de fer foc, i poder mantenir l’aliment en bon estat durant mesos, era deshidratar la carn. Aquest procés era practicat especialment entre els bucaners.
Taurons. Alguns mariners amb una valentia digna de Jack Sparrow pescaven (o arponaven) taurons d’una grandària força considerable. Era un treball costós i no gaire habitual, però, quan no es podia disposar d’altres queviures, era una bona alternativa, amb una carn molt gustosa i de textura ‒com tantes vegades hem sentit a dir‒ similar a la del pollastre.
Porcs. De la mateixa manera que passava amb les gallines, els porcs eren animals força comuns a les illes, ja que formaven part de la fauna de l’ecosistema caribeny. Quan els pirates acampaven a les illes, la forma més habitual que tenien de cuinar el porc era rostit.
Formatges. Dels ports o els saqueigs s’obtenien diferents formatges, habitualment de cabra, ja que eren animals propis de la ramaderia de les illes del Carib. No obstant això, no era gaire comú gaudir d’aquest luxe en un vaixell pirata; això sí, depèn de què entenien per luxe els pirates... Segurament ja us deveu imaginar que una bona copa de vi o de rom era més apreciada que cap lacti.
Tortugues. Era un altre aliment imprescindible de la cuina pirata. La tripulació buscava els llocs on niaven les tortugues i els donaven la volta sobre la seva cuirassa, la qual cosa en facilitava la captura. Sovint, les mantenien vives a la bodega del vaixell abans de cuinar-les i se’n menjaven els ous. També era habitual salar-ne la carn per conservar-la durant llargs períodes de temps. Ara bé, les sopes de tortuga que preparaven eren un dels àpats més apreciats.
Rates. Malgrat que pot semblar un animal poc desitjable per menjar, les rates van salvar més d’una vida al segle XVII. En les llargues travessies per mars i oceans, si el menjar escassejava, les rates eren una alternativa viable. Es creu que per desesperació (i amb molt condiment), la seva carn, rica en vitamina C, va ajudar uns quants mariners a combatre l’escorbut, que deixava sense forces els tripulants. La forma més senzilla de cuinar-les era bullides en una cassola.
