Amb nom de dona
Cinc receptes per commemorar el Dia Internacional de les Dones
Molts plats agafen el nom de la persona que els va crear per primer cop, però també n'hi ha que són plats batejats en record de persones de renom. Per commemorar el Dia Internacional de les Dones, us hem seleccionat quatre receptes dolces i un còctel que es coneixen amb un nom de dona. Són cinc propostes que amaguen al darrere una història escrita en femení, i que es mouen entre reines iracundes, que van patir la ira de la predilecció paterna per tenir un fill home, i ballarines delicades, que van trencar estereotips en unes societats encara molt tancades.
Bloody Mary
Bloody Mary, la reina sanguinària
Comencem amb un còctel que té una història reial i truculenta al darrere. El nom sembla que fa referència a Maria Tudor, única filla del matrimoni entre Enric VIII d'Anglaterra i Caterina d'Aragó. El seu pare, ansiós per tenir un fill que heretés la corona, la va desposseir del títol de princesa i ell va casar-se (i executar) altres dones fins a aconseguir el desitjat hereu, que va morir abans d'hora. Finalment, Maria va aconseguir regnar com a Maria I d'Anglaterra, tot i que el còctel que us presentem fa referència al malnom Maria la Sanguinària ('Bloody Mary'), que li van posar després d'ordenar una ferotge repressió contra els seus opositors i els protestants en general. El còctel destaca pel marcat color vermell, que sembla sang i que és justament el que inspira el cognom d'aquest combinat de gust soprenent.
Pavlova de fruites vermelles
Pavlova, la ballarina delicada
La història de la ballarina russa Anna Pavlova, que dóna nom a un tipus de pastís a base de merenga, és molt més romàntica que la de la reina anglesa. De fet, Pavlova va trencar estereotips i va canviar per sempre l'ideal de les ballarines, ja que era prima, d'aparença delicada i etèria, tot el contrari dels cossos poderosos i musculosos que solien tenir les seves predecessores. La seva peça de dansa més famosa és 'La mort del cigne'. Tot i que no hi ha dubtes que aquestes postres van ser batejades en honor seu, la creació se la disputen tant Nova Zelanda com Austràlia. Sobre el que no hi ha controvèrsia és que són unes postres –cruixents per fora i cremoses i lleugeres per dins– magistrals, com els passos de dansa de la gràcil Anna.
Pastís Sara Gemma Clofent
Sara, l'actriu glamurosa
La gran actriu francesa del segle XIX Sarah Bernhardt es recorda al sud d'Europa, i de manera especial a la ciutat de Barcelona, amb aquest dolç esponjós fet amb ametlla llargueta torrada, pa de pessic i crema de mantega. Amb el sobrenom de 'la divina Sarah' pel seu caràcter excèntric i capritxós, l'actriu també era perseverant i una gran professional, com a actriu i com a promotora teatral. Malgrat el glamur de la bohèmia artística, la vida personal de Bernhardt no va ser gens fàcil ni de color de rosa. El pastís que li van dedicar, en canvi, és summament dolç.
Carlota de maduixes
Carlota, reina i tsarina
L'origen del nom d'aquest pastís esponjós, fet a base de melindros, es creu que podria venir de la reina Carlota, esposa del rei anglès Jordi III del Regne Unit, però també hi ha la teoria que un xef francès va adaptar la recepta original, convertint-la en unes postres fredes farcides de crema bàvara, i el va rebatejar com a 'charlotte à la parisienne', jugant amb el nom de la princesa Carlota Augusta de Gal·les. Anys deprés, el mateix xef va treballar a les ordres del tsar rus Nicolau i, aleshores, parlava de la recepta com a 'charlotte à la russe' o 'charlotte russe', en honor a la tsarina Carlota de Prússia. Sigui com sigui, aquest pastís –que no necessita forn i pot omplir-se amb crema, melmelada, fruites…– ens farà sentir membres de la reialesa dels amants de les postres.
Creps Suzette
Suzette, l'acompanyant del príncep de Gal·les
I acabem amb unes altres postres de nom reial. En aquest cas parlem de la crep flamejada que el príncep de Gal·les (Eduard VII) va batejar amb el nom de la filla petita d’un dels seus acompanyants en un àpat al Cafè París durant una visita a Montecarlo, a les acaballes del segle XIX. Es creu que el xef, neguitós per tan solemne presència, es va passar a l'hora d'afegir licor a la cocció de la crep, es van formar flames i el dolç quedà flamejat. Aquest descuit, malgrat tot, va resultar un èxit de sabor. Altres teories donen com a protagonista del nom de la recepta l'actriu Suzanne Reichenberg, que feia servir Suzette com a nom artístic. Més enllà de la dificultat de saber l'origen real del nom, la crep Suzette és molt més fàcil de fer: només fan falta uns pocs ingredients: mantega, sucre caramel·litzat, suc i pela de taronja i un raig de Grand Marnier flamejat.
En vols més?
Susbscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: 