Una peça molt propera a la culata, a prop de la cuixa. La seva carn gairebé no presenta infiltracions de greix, per tant, és una carn molt magra. Està enganxada al peixet per la part exterior, que alguns carnissers deixen al cap de mort, mentre que d’altres el deixen enganxat a la culata. En tallar-los, s’obtenen uns bistecs molt rodons i molt tendres, si es deixen sagnants, tot i que també es poden rostir, amb la qual cosa queden amb una textura més tendra que el rodó de la cuixa, una peça popularment molt apreciada per rostir a la cuina catalana. És una carn idònia per a les persones que fan alguna dieta d’aprimament, feta a la planxa o a la brasa, però també se’n poden fer unes escalopines i fregir-les. El preu varia en funció de la raça de la vedella i de la seva edat.