En ser un producte atlàntic —el de la Mediterrània és petit i difícilment comestible—, us sonarà més com a bígaro o, si sou addictes a Galícia, com a caramuxo. És un cargol d’1 o 2 cm de llarg, de closca dura i de color fosc al marge del perímetre de l’orifici, de color més clar i que l’animal tanca amb un opercle (‘tapa’) corni. Deliciós, aquest menjador d’algues només té dos inconvenients. El primer, que la part comestible sol representar només un 20% del pes. El segon, que el punt de cocció ha de ser ajustat: 5 min des que reprèn el bull en tirar-lo a l’olla amb aigua salada bullent. Un cop escorreguts, caldrà traça amb l’agulla de cap. Sense oblidar de retirar l’opercle!