Varietat de col obtinguda a mitjans del segle XVII als voltants de Brussel·les, en terrenys dessecats i dedicats a l’agricultura intensiva.

De fet, les cols de Brussel·les que consumim no són més que brots axil·lars capçats (al contrari dels brotons del Garraf), que creixen al llarg de la tija vertical i que es tallen quan fan uns tres centímetres de diàmetre.

Cuites senceres, després de fer un tall en creu a la base del tronxo, sense deixar-les gaire temps -mai més de 7-8 minuts-, per evitar que es tornin pastoses, i amb poca aigua, les cols de Brussel·les solen presentar-se com a acompanyament, regades amb mantega fosa o amb una beixamel no gaire espessa, i opcionalment gratinada.

També s’hi poden preparar altres plats típics de col, com ara un trinxat amb patates, acompanyat de la típica rosta.