El porc ibèric és una raça que s'alimenta de glans, arrels i herbes, que condicionen el greix i la textura de la carn. I és que es tracta d'un animal que té molt de greix entrevetat ja que és capaç d'acumular-ne grans quantitats durant l'hivern. Us presentem 10 claus d'aquesta carn tan rica en proteïnes:
- Del sud peninsular. És una raça de porc que trobem sobretot al sud-est de la Península. Viu a les deveses, lloc on pot trobar el seu aliment, els glans, i passejar lliurement.
- Llarg i negrós. El porc ibèric té el cos allargat, les potes altes, les peülles negres i un color grisós.
- D’etiqueta. Negra: 100% porc ibèric, alimentat amb glans. Vermella: 75% ibèric, alimentat amb glans. Verda: 50% raça ibèrica, alimentat amb glans i pinso. Blanca: pot ser ibèric però s'alimenta de pinso.
- Errors. No confongueu el pernil ibèric amb el de gla, el primer correspon a la raça del porc i el segon, a l’alimentació.
- Dividiu i cuineu. Talls per a coccions llargues: cuixa, peus, galtes, cap de llom i costelles, sovint cuites al forn. I per a coccions curtes, la presa, el secret, la ploma, el llom, les llàgrimes, el filet...
- Tot es pot aprofitar. Podeu comprar la carn fresca per cuinar-la, en podeu comprar embotits, menuts i, fins i tot, cotnes cruixents.
- Coccions curtes. Ploma, secret i presa se solen cuinar poc fets, com si fos carn de vedella, i se solen presentar escalopades. Si us passeu de cocció, la carn quedarà seca. Al punt òptim, serà melosa per dins.
- Una carn versàtil. A la planxa, al forn, a la brasa, fregida, arrebossada o a baixa temperatura. Es pot marinar i menjar-se-la crua, tipus carpaccio o tataki.
- Plats i platillos. Prepareu un plat de pasta, uns llegums o un arròs. Una altra opció és picar la carn i fer-ne unes hamburgueses o bé unes mandonguilles excel·lents.
- Una bona idea. La papada o cansalada ibèrica cuita a baixa temperatura i marcada a la planxa queda cruixent.
