És un dels blaus més recomanables per menjar, ja que, com és petit, acumula menys metalls pesants
Verat
Un blau de nom 'scomber scombrus': el verat (Scomber scombrus) és un peix blau d'entre 250 grams i 4 quilos que pot mesurar entre 18 i 50 centímetres, amb petites escates a la pell.
D'aquí i d'allà, sempre sabrós: de cos prim i color blavós, el verat viu en aigües mediterrànies, atlàntiques i asiàtiques.
Ideal per a la planxa, però alhora versàtil: és un peix que admet múltiples elaboracions, tant al forn com a la brasa, a la planxa, fet a filets i fregit, en escabetx o guisat.
Especialista de plats japonesos en cru: no convé coure massa el verat, per la qual cosa molts cops es fa servir marinat o quasi cru, com el famós 'shimesaba' japonès, o en tàrtars i cebiches, o en conserva i fumat.
Un habitual de la llotja: el verat és un peix força econòmic i fàcil de trobar al mercat, a part de ser un dels peixos amb més omega-3 que hi ha.
Els romans en feien garum: antigament, a l'època dels romans, a Cartagena es pescaven molts verats, que s'aprofitaven sobretot per fer-ne garum.
Un peix preprimavera: la millor temporada per comprar verat és entre febrer i maig, quan en trobarem exemplars amb el millor preu i plens de sabor.
Poc amic de les dietes baixes en àcid úric: és un peix ric en vitamines B, A i D, potassi, ferro, magnesi, fòsfor i iode. Només està contraindicat per a persones que pateixen gota, ja que té un contingut elevat de purines que es transformen en àcid úric.
Fàcil d'identificar a la peixateria: quan el vegeu a la peixateria, no us costarà distinguir-lo d'altres peixos semblants, perquè té un llom característic de color blau verdós encreuat per línies horitzontals fosques, a vegades ondulades, i el ventre platejat.
Sense metalls perjudicials: com que és un peix petit, a diferència d'altres peixos blaus més grossos, té una acumulació de metalls pesants pràcticament inexistent.