Com diferenciar i cuinar els bolets

Hi ha bolets que s'assemblen molt entre ells, i cal tenir sempre present el consell de no agafar cap bolet que no sapiguem del cert que és comestible. En tot cas, a l'hora de triar els bolets podem recórrer a guies, apps per al mòbil i llibres que ens ajudaran a distingir-los. En tots els casos, ens haurem de fixar en alguns elements importants:

• El barret: la part superior del bolet pot tenir diverses formes. Convex, hemisfèric, mamellonat, deprimit, cònic o amb forma d'embut. A més, el marge del barret pot ser llis, ondulat, enrotllat, acanalat o estriat.
• El peu: identificar els diferents elements que formen part del peu del bolet també és important. El peu pot tenir volva o bulb, i també cal reconèixer la forma la superfície del peu (sinuós, prim, reticulat, fibrilós...).
• Les làmines: finalment, cal tenir en compte com són les làmines del bolet, és a dir, com és el fong per la part de sota del barret. Poden ser escotades (com en el fredolic), adnates (com en la llenega negra) o decurrents (com en els rovellons).

El millor per identificar totes les possibilitats i conèixer-les a fons, sempre és una bona guia i sortir al bosc, amb paciència, per anar agafant experiència. No us precipiteu i mai us mengeu un bolet que no sapigueu del cert si és bo o no. Hi ha bolets tòxics que s'assemblen molt als comestibles i si no sabem identificar bé el barret, el peu i les làmines podem tenir un ensurt.

​Tant és si els colliu vosaltres o si preferiu comprar-los al mercat. Per gaudir dels bolets de la millor manera, val la pena tenir presents aquestes vuit varietats i com es poden cuinar per aprofitar-ne millor les propietats. Bon profit!

• Rovelló: és el bolet més popular, més apreciat per fer a la brasa que no per a guisats. N’hi ha de diverses espècies i en trobem d’agost a desembre.
• Camagroc: és un bolet de carn prima, grogosa i perfumada, i és molt fàcil de cuinar. Adient en un simple sofregit de ceba, per acompanyar plats de pasta i arròs. Sec, es conserva durant molt temps.
• Fredolic: és de mida reduïda i de carn blanca, prima i trencadissa però molt gustosa. Té una gran tradició en la cuina catalana però el seu inconvenient és la seva fragilitat, que fa que sigui difícil netejar-lo.
• Llenega: és de textura melosa i suau i n’hi ha de dos tipus: la blanca, de zones més altes, i la negra. És molt apreciada a la Catalunya central i s’associa als guisats de vedella, però també es pot cuinar a la brasa.
• Trompeta de la mort: si us agraden les salses, aquest és el vostre bolet! És de textura dura i fibrosa, de manera que cal saltar-la o coure-la bé per tal que no quedi gomosa. També la podeu fer servir com a acompanyament de plats o per combinar-la amb altres bolets de la mateixa família com els rossinyols o els camagrocs.
• Cep: la seva superfície és viscosa i amb rugositats; té la carn blanquinosa, i el gust, l’aroma i la textura són suaus. És un bolet molt versàtil que ofereix moltes possibilitats a la cuina: es pot menjar cru, en carpaccio, cuit, saltat, fred...
• Rossinyol: té una textura especial i molt de gust de bolet, amb poca quantitat de rossinyols s’aconsegueix molt sabor. Demana poca cocció i s’adapta molt bé a tot tipus de receptes, ja que també combina en plats dolços.
• Ou de reig: té una forma curiosa, com la d’un cap que sobresurt de l’esponja. És d’un color taronjós viu i, tot i que es pot menjar tant cru com cuit, és un dels bolets més apreciats per menjar sense coure. Per netejar-lo mai no s’ha de passar per aigua, ja que es faria malbé.