- Compreu-la al mercat i sempre de temporada.
- Fugiu de la que està envasada en bossa de xarxa i de la que és especialment brillant. Si és brillant significa que s’hi ha afegit una capa de cera a l’exterior, que li afegeix brillantor i n’allarga la conservació.
- Tracteu-la com si fos un tall de carn. Veritat que no us menjaríeu un bistec sis dies després d'haver-lo comprat? Doncs amb les taronges passa el mateix. Al cap d’uns set o deu dies, comencen a perdre propietats. Desconfieu d’aquelles que poden durar un mes al rebost!
- Si en porta, fixeu-vos en la branca. Hauria d’estar adherida al fruit. I, si hi ha fulles, han de ser verdes, estirades i brillants.
- Al tacte, la taronja ha de ser dura. La blaneta comença a estar sobrepassada.
- Agafeu-la amb les mans i oloreu-la. Serà molt bon senyal que, després d’haver-la deixada al cistell, la mà us faci olor de taronja.
- Descarteu les que tinguin puntets o foradets (minúsculs, com caps d’agulla, i, al voltant, una mica decolorats). És un indici que la taronja té habitants a l’interior.
- És preferible que la taronja hagi madurat a l’arbre. Potser us costarà trobar taronges al mercat que hagin acabat de créixer al taronger. Penseu que les que s'han de distribuir es recol·lecten una mica abans i, fins i tot, acaben madurant en cambra.