És possiblement la preparació més representativa de la cuina catalana, tot i que en altres indrets, com les Balears, el País Valencià o fins i tot Itàlia, també en tenen versions. Del pa amb tomàquet se n'ha escrit i parlat molt. No es tracta ara d'assentar càtedra sobre com s'ha de preparar, ja que la mateixa naturalesa del plat (que implica la quotidianitat i allò casolà) fa que de receptes n'hi hagi tantes com persones en preparen i en mengen. Però, podem proposar una sèrie de recomanacions que hem sentit i llegit als líders d'opinió, o bé que hem experimentat nosaltres.
- Com a punt de partida, recomanem un pa de molla densa, si pot ser de fa dos dies, tallat a llesques d'un centímetre i mig de gruix. Si voleu, les podeu torrar.
- Feu-lo amb tomàquet de penjar, que no només ha d'estar madur de la planta, sinó madurat al rebost, penjat amb els seus companys setmanes o mesos, fins que concentri les aromes i sabors i es torni tou. Talleu-lo per la meitat i fregueu-lo, primer pels voltants de la llesca, tot aprofitant l'erosió que provoca la crosta per estovar-ne la polpa i que sigui més fàcil sucar-lo al centre de la molla. Si tot ha anat bé us quedarà entre les mans tan sols la pela del tomàquet.
- Un bon raig d'oli d'oliva i sal, en aquest ordre. L'oli que sigui verge extra de la millor qualitat. Piqual, arbequina, 'hojiblanca' o argudell. La sal, marina, sense cap mena de tractament i, si pot ser, un xic gruixuda. Serviu-lo al moment.
