Troba la teva recepta
CUINA compta amb el suport de les marques que estimen la gastronomia

Coques ben dolces

Una de les especialitats més típiques de la cuina catalana

30/12/2015

Abordar el tema de les coques dolces és entrar en un terreny inabastable, ple de cruïlles, revolts i amagatalls, perquè gairebé a cada poble hi ha una especialitat amb una recepta i un nom propis, i a cada casa, una versió.

‘Coca’ és una paraula genèrica que serveix per definir una base de massa de farina pastada i cuita, de forma ovalada o allargada, en la qual s’afegeixen diversos ingredients.

Hi ha infinitat de cócs i de coques amb els noms més diversos: de Llavaneres, de Farners, d’Igualada, de Sarroca, de la Cerdanya, de Perafort, de Vilafranca, de Montserrat, de brossat, de codony, de pinyons, de vidre, fina, bamba, de llanda, de massana, de cireres, d’ametlles, de poma, de iogurt, de mel, de carbassa, panoli...

Unes arrosseguen segles de tradició; altres són invents més recents que la perseverança, el temps i fins i tot el màrqueting acabaran per convertir en tradicionals. La coca, doncs, és una de les especialitats més populars de la cuina catalana, i en el seu origen, a l’edat mitjana, estava estretament lligada a les festes. Aquest lligam de la pastisseria amb les festes encara perdura, tot i que actualment moltes coques es poden trobar tot l’any.

Coca de vidre

Coca de vidre

L'origen

Se n’atribueix l’origen a la massa que sobrava el dia d’enfornar. S’aplanaven els bocins de pasta que no eren prou grans per fer un pa, i a sobre hi posaven el que tenien al rebost, que sovint era una barreja d’ingredients dolços i salats, com per exemple formatge fresc i mel.

Les coques que han arribat als nostres dies, que es compten per desenes, són una evolució de les coques medievals. Al segle XVIII, a les cases benestants es van sofisticar les masses introduint-hi ingredients com ous, sucre, mantega o llet per obtenir coques de brioix més refinades, aromàtiques i esponjoses. I a finals del segle XVIII també es va introduir la pasta de full. Entre els menestrals, però, la massa era sempre de pa.

Les coques estaven molt lligades a la religió i les festes, eren un menjar molt popular, i aquesta tradició encara persisteix, fet que es posa de manifest quan arriba el Dijous Gras, moment en què els forns i les pastisseries s’omplen de coques de llardons, i també per Sant Joan, quan les coques allargades, daurades i cobertes de fruites confitades, pinyons i sucre inciten a la golafreria.

Coca de brioix

Coca de brioix Gemma Clofent

Varietat de coques

  • La coca de vidre: a Barcelona és habitual veure coques de vidre als forns. El seu aspecte és temptador, i quan comences a menjar-ne, és tan cruixent i aromàtica que és difícil parar. És una coca viciosa. Fer-la és senzill però requereix paciència a l’hora d’estirar-la. Es fa una massa de pa barrejant farina, aigua, sal i llevat de París, i es deixa reposar. Una vegada ha llevat, se’n tallen petites porcions i cadascuna s’estira amb el corró perquè quedi llarga, estreta i fina. Abans d’enfornar-la es pinta la superfície amb oli i s’hi empolsa sucre generosament. Hi ha qui hi posa pinyons. En ser tan primes, es couen en pocs minuts, i així que es treuen del forn s’hi tira un raig d’anís per sobre que, en contacte amb el sucre calent, fa que la superfície quedi brillant i caramel·litzada, com de vidre.
  • Coca de full: la base d’aquesta coca és la pasta de full, una opció de textura cruixent que, de fet, admet tota mena d’ingredients: crema, cabell d’àngel, fruites, sucre, pinyons, ametlles i, és clar, la temptadora xocolata, amb llet o sense, blanca o negra. En aquest tipus de coques destaca la de llardons, que abans es preparava amb massa de pa però que des de fa uns anys a tots els forns i pastisseries la preparen amb pasta de full.
  • Coca de brioix: cal fer la massa mare amb farina de força, sal, llevat de París i aigua; es pasta bé i es deixa fins que dobli el seu volum. Després es fa la massa amb farina de força, mantega, sucre, ous i oli, i hi ha qui hi posa matafaluga o anís, pell de cítric ratllada i altres ingredients aromàtics. Es pasta tot, a mig procés s’hi afegeix la massa mare, s’acaba de pastar i es deixa reposar.

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 
Portada Cuina 288

DOLÇA PRIMAVERA

  • Per estar al dia en el món gastronòmic
  • Jaime Bes i Claudia Gozzi

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

SUBSCRIU-T'HI

Números endarrerits

En vols més?

Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia

 

© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.

Amb la col·laboració de: