Coques ben dolces

Abordar el tema de les coques dolces és entrar en un terreny inabastable, ple de cruïlles, revolts i amagatalls, perquè gairebé a cada poble hi ha una especialitat amb una recepta i un nom propis, i a cada casa, una versió.

‘Coca’ és una paraula genèrica que serveix per definir una base de massa de farina pastada i cuita, de forma ovalada o allargada, en la qual s’afegeixen diversos ingredients.

Hi ha infinitat de cócs i de coques amb els noms més diversos: de Llavaneres, de Farners, d’Igualada, de Sarroca, de la Cerdanya, de Perafort, de Vilafranca, de Montserrat, de brossat, de codony, de pinyons, de vidre, fina, bamba, de llanda, de massana, de cireres, d’ametlles, de poma, de iogurt, de mel, de carbassa, panoli...

Unes arrosseguen segles de tradició; altres són invents més recents que la perseverança, el temps i fins i tot el màrqueting acabaran per convertir en tradicionals. La coca, doncs, és una de les especialitats més populars de la cuina catalana, i en el seu origen, a l’edat mitjana, estava estretament lligada a les festes. Aquest lligam de la pastisseria amb les festes encara perdura, tot i que actualment moltes coques es poden trobar tot l’any.