Del roure a l'iceberg: tipus, usos i trucs per preparar l'enciam
Us expliquem quin tipus d'enciam és millor per a cada ocasió i us diem per què cal comprar-lo sencer
LARA SÁNCHEZ
19/11/2021Cada cop és menys habitual veure comprar un enciam complet, amb totes les seves fulles. Els supermercats han acabat per oferir la bossa o safates preparades i els restaurants i els particulars han caigut en la temptació de comprar-les o d’oferir-les al públic. Són molts els que pensen que comprant aquesta bossa hi acaben guanyant econòmicament, però res més lluny de la realitat. Un enciam sencer té més frescor, més vitamines i no conté gas inert. A més, acaba sent més barat perquè la bossa l’heu de fer fora als dos o tres dies. Aquí us expliquem alguns secrets de l'enciam que val la pena conèixer!
Enciam romà / Thinkstock
Un enciam per a cada ús
- Fulla de roure. Per donar color a les amanides variades. Té la fulla cruixent, ferma i arrissada. És de textura forta i proporciona un gust dolcenc al plat.
- Escaroler. Un enciam de gust fi i saborós, amb textura mantegosa i fulles fines, que el fan apte per menjar-lo cru, en amanides, farcits, embolcalls... Poques calories i molta aigua.
- Escarola. Per al xató. Una planta hivernal amb les fulles d’un color verd clar i un gust més aviat amarg. Pot ser de fulla llisa o arrissada, com la de cabell d’àngel.
- Romà o llarg. La lletuga més típica. Un enciam de fulles allargades, amb les vores senceres i un nervi central ample, blanc i cruixent. Per a amanides i entrepans.
- Meravella. Per donar gust i color a les amanides. De fulles ondulades, amb les vores arrissades i consistents, que formen un cabell arrodonit i dens.
- Iceberg. Una bona proposta per a guarnicions i còctels de gambes. Amb les fulles llargues arrodonides i cruixents, té forma de cabdell compacte. És molt resistent al fred.
- Trocadero o francès. Una varietat arrodonida, amb fulles suaus i disperses, d’aspecte carnós, vores llises i ondulades i poc cruixents, i un nervi central poc desenvolupat.
Cultiu d'enciam / Thinkstock
Com conservar l'enciam
- D’entrada, fresc. Que no estigui gens pansit i que tingui, fins i tot, gotetes d’aigua (d’origen, s’entén).
- Com més verdes, millor. Les fulles exteriors són més gustoses i saludables. Aprofiteu-les.
- A la nevera. Conserveu l’enciam a la nevera sense que toqui les parets, a la zona menys freda i dins d’una bossa.
- A poc a poc. Arrenqueu les fulles que calgui, i la resta que continuï sencer i brut a la nevera.
- Amb les mans. Rentar-lo de cop i ficar-lo a la nevera n’activarà l’oxidació; per minimitzar-la, arrenqueu-ne les fulles amb les mans i no les trossegeu.
- Metàl·lic, no. Si decidiu fer servir un ganivet, que sigui de ceràmica (o de plàstic). El metall oxida.
- A raig d’aixeta. No deixeu les fulles en remull. Renteu-les d’una en una i de seguida eixugueu-les.
- Fugir del centre. Eixugar-les o espolsar-ne l’aigua us fa mandra? Centrifugueu-lo.
- A taula. Amaniu-lo al moment. Si ho feu abans, l’àcid del vinagre el marcirà.
- De casa. Compreu enciam de varietats diferents i barregeu-lo. El mesclum casolà és més barat, gustós i nutritiu que no pas el de bossa.
En vols més?
Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: 