Trucs per triar i cuinar la carbassa
Us expliquem tot el que us cal saber d'aquest tresor culinari
Durant dècades la carbassa es va considerar menjar de pobres, que alimentava famílies senceres. Actualment, la gran hortalissa taronja s’ha guanyat el prestigi: ha aconseguit estar present a les cuines de totes les cases, i de retruc també s’ha fet un lloc destacat als plats dels millors restaurants.
I és que es tracta d’una hortalissa bona, bonica, barata i, a més, saludable. Sense cap dubte, tot un tresor culinari que us permetrà paladejar el millor de la tardor. Tot i així, per aprofitar al màxim les possibilitats que ofereix, cal saber triar-la i tractar-la.
Diversos tipus de carbasses / Thinkstock
Tipus de carbasses
- La violí, senzilla d’identificar per la seva forma allargada, és la més utilitzada, segurament perquè és la més fàcil de pelar i tallar.
- La rabequet té la forma de la Ruperta, és gustosa, però té l’inconvenient que la pela és dura i molt rugosa.
- La ‘potimarrón’, una varietat d’hivern molt popular a França, té un gust dolç i agradable, que, diuen, recorda el de les castanyes. I la que es destina a fer la dolça confitura, la de cabell d’àngel, amb un aspecte que recorda la síndria.
Carbasses / Thinkstock
Com comprar-les segons l'estació de l'any
- A l’estiu. Compreu-les menudes o mitjanes, perquè com més grans, menys dolces. Han de tenir la pela suau i no excessivament dura; això vol dir que són tendres.
- A l’hivern. Heu de sospesar-les i triar les més pesades. Senyal que seran plenes. En aquest cas, la pela ha de ser rugosa i aspra, perquè siguin madures.
Crema de carbassa / Thinkstock
Consells per aconseguir la carbassa perfecta
- Maduració. Per tal d’encertar la tria de la carbassa en el seu punt òptim de maduració cal que en mireu el color, que ha de ser viu. En el cas de la violí ha de ser d’un color ben marró-ataronjat.
- Conservació. Com que té la pela dura, la carbassa es conserva bé mesos i mesos. Cal que estigui en un lloc fresc i comprovar que no tingui cap ferida que pugui fer-la malbé. És important no arrencar-li la tija.
- Pelar. La violí, de pela més tendra, és fàcil de pelar, fins i tot amb un pelador. Amb la rabequet, seguiu les seccions dels grills i feu més força. Pel que fa a la de cabell d’àngel, poseu-la dins d’una bossa de plàstic i llanceu-la al terra.
- Llavors. Per assecar-les, elimineu-ne les restes de teixit fresc, poseu-les entre paper de diari i deixeu-les en un lloc sec.
En vols més?
Subscriu-te al Newsletter de Cuina i rep cada setmana les millors receptes i les millors propostes gastronòmiques a la teva bústia
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de: 