Quina és la sal més adequada per a cada plat?

Tot i que sempre acabem utilitzant la sal comuna, en podem trobar de molts tipus i varietats, amb diferents matisos de sabor i intensitats segons l’aplicació que li vulguem donar. Tot seguit us en donem alguns exemples:

• Maldon: De cristalls piramidals, cruixents i delicats, s’elabora artesanalment a Maldon (Gran Bretanya) des de 1882. Es fa servir molt en l’alta cuina, sobretot per acabar de condimentar els plats. Va molt bé per posar sobre carns, peixos, aperitius i tapes.

• Himàlaia: És una sal de roca de gust fort provinent de la mina de sal de Khewra (Pakistan), utilitzada tradicionalment per afavorir la meditació i com a fàrmac natural. La coneixereu pel color rosat i perquè està formada per cristalls molt grans. La seva aplicació a la gastronomia és molt recent, però es fa servir, sobretot, per condimentar carns i peixos a la brasa.

• Fumada: Sal caracteritzada per tenir un sabor molt marcat i una forta olor de fum. S’elabora a partir de processos industrials, però, tot i així, n’hi ha que s’elaboren mitjançant processos artesans, com la de l’illa de Bali (Indonèsia) fumada a base de closca de coco i pell de llima. Molt utilitzada per carns a la graella, escalivades i per donar un toc carni a les cuines vegetarianes.

• Negra de Hawaii: Sal d’origen volcànic, també s’anomena ‘la perla negra’ i es recull de manera manual i artesanal a l’illa de Molokai (Hawaii). Està composta per sal i carbó vegetal actiu i després d’un llarg depurat s’obté una sal de cristall gruixut i d’un color negre molt brillant amb un gust salat molt net de notes fumades. És molt apreciada en l’alta cuina i genial per a peixos i mariscos, carpaccios i verdures a la graella.

• 'Fleur de sel': És una sal marina recollida de forma molt tradicional a la Bretanya francesa. El procés de producció es basa en extreure els primers cristalls de sal que surten a les salines quan l’aigua es comença a evaporar. El color d’aquesta sal depèn del seu origen. N’hi ha de tons grisos i de tons vermells; aquesta diferència de colors és causada per la presència de microalgues a la superfície del cristall.