L'endívia és una hortalissa originària de Bèlgica que es menja de gener a març, ja que és de temporada freda. Surt de l'arrel de la xicoira enterrada en un compost de sorra o tapada. Té un color blanc-groc perquè creix en la foscor, enterrada, com els espàrrecs blancs. N'existeix una altra varietat, l'endívia vermella, però té les mateixes propietats que la blanca.
Té un contingut calòric molt baix però conté molta aigua i fibra. També destaca per la seva quantitat d'àcid fòlic i vitamina C, que ajuden a la producció de glòbuls i a la formació de col·lagen, una molècula indispensable per a la pell i les articulacions. L'endívia és interessant alhora pel seu contingut de calci i potassi, dos minerals molt importants per a l'activitat diària de l'organisme. Cal tenir en compte que per aprofitar tots els nutrients, el millor és consumir-la en cru, perquè amb la cocció s'eliminen la majoria de les vitamines.
Com cuinar-la i conservar-la
- Pot aguantar uns sis dies a la nevera protegida de la llum, ja que si no les seves fulles es tornen verdes i poden resultar molt amargants.
- En tallar-la, s'ha de ruixar amb suc de llimona perquè no s'oxidi.
- Si es bull, es pot afegir una mica de sucre a l'aigua per eliminar part de l'amargor.
- No és recomanable guardar-la cuita perquè s'estova molt.
- També es pot fer al forn i servir-se amb una beixamel.
