Pebrots: com distingir les diferents varietats

De forma menys allargada, extrem truncat i polpa carnosa, es distingeix per la forma regular i els colors variats, fins i tot el morat. Fruit de la selecció genètica i del conreu en hivernacle.

De forma molt allargada i acabada en punxa. Collit tendre, té un color verd més o menys intens i les parets no gaire gruixudes. Se sol fregir o integrar en un sofregit o algun altre plat, com el trempó mallorquí.

De forma afusada i cònica, color vermell i mida no gaire gran, està emparentat amb els ‘serranos’ mexicans, que, com ell, es farceixen, encara que, en aquest cas, després d’escalivar-los i pelar-los. De polpa carnosa i dolça, se sol fer servir per enriquir salses.

Allargat, truncat a l’extrem i de polpa gruixuda, carnosa i més dolcenca com més madur. El pebrot del nostre receptari: forma part d’escalivades i samfaines.

De forma rodona i pell dura, es cull, es posa en enfilalls i s’asseca a l’aire. Després, o es deixa així, per rehidratar-la i retirar-ne la polpa, o es mol, per al pebre vermell dolç. Acoloreix les salses tipus romesco i alguns embotits (sobrassada).