La xirivia és una arrel de la família de la pastanaga i la safanòria, d'entre 20 i 30 centímetres de llargària. Té un color que va del blanc al groguenc, per això sovint es diu que sembla una pastanaga descolorida. Amb el temps el consum d'aquest producte ha anat caient, fins al punt que gairebé només es fa servir per fer brous. I és una llàstima, perquè la xirivia té efectes anticancerígens, millora el trànsit intestinal i redueix el colesterol per la riquesa en fibra soluble. També és rica en substàncies antioxidants, que prevenen l'envelliment i les inflamacions. A més, la xirivia és depurativa perquè ajuda a eliminar les pedres del fetge i de la vesícula.
Propietats i beneficis
- Vitamines del grup B. La xirivia conté diferents vitamines del grup B, en especial el folat, una vitamina important per al bon funcionament del sistema nerviós.
- Vitamina E. Aquesta vitamina antioxidant la podem ingerir gràcies a la xirivia, ja que en 100 grams obtindrem el 10% de la ració diària de vitamina E.
- Vitamina C. La vitamina C es perd amb la cocció. Per això, cal evitar passar els 15 min de calor en la xirivia, o optar per cuinar-la al vapor. Menjar vitamina C és important en èpoques de fred, ja que ajuda a frenar els refredats. A més, facilita l'absorció de ferro a la dieta.
- Fòsfor. Destaca l'aportació de fòsfor de la xirivia, un mineral imprescindible per a la funció estructural dels ossos.
- Magnesi. El magnesi és important per a l'organisme perquè ajuda al bon funcionament de l’intestí i a la millora de la immunitat.
- Potassi. Regula l’equilibri d’aigua de la cèl·lula i permet l'activitat muscular normal. A més, en el cas de la xirviia té un efecte diürètic.
Com triar, conservar i cuinar la xirivia?
- Triar-la. Compreu la xirivia de mida més petita per evitar que sigui dura i estellosa.
- Conservar-la. Es conserva en perfectes condicions uns 10 o 12 dies a la nevera, tot i que com més aviat la mengeu, més dolcenc en serà el sabor.
- Cuinar-la. Més enllà dels brous, consumiu-la crua, tallada ben fina o ratllada en amanides, bullida, en puré, en cremes, guisada, estofada, en un hummus, en xips, etc.