Els tipus de prunes que hi ha al mercat, del verd al groc
La varietat de colors i sabors defineix aquesta fruita de temporada refrescant i aromàtica que, arribada de l’Orient, es fa servir tant en guisats com en postres
Verdes. Una pruna acapara aquest color: la reina clàudia, molt preuada i delicada. El seu nom ret homenatge a l’esposa del rei Francesc de França, Clàudia. Bàsicament, se’n troben dues varietats, la reina clàudia verda, més fosca i dolça, i la reina clàudia d’Oullins, més daurada i amb el pinyol més enganxat a la polpa. És el millor tipus de pruna per preparar confitures.
Grogues. En general són les més àcides i sucoses. La varietat que més es consumeix a les nostres latituds és la Golden Japan, gràcies a la seva dolçor. És una fruita de pell clara, brillant i gruixuda molt sucosa. Es troben a partir de la segona quinzena de juny. També són molt populars les prunes Mirabelle, típiques de la Lorena francesa, més petites i madures a finals d’agost, moment que se celebra amb una festa a la ciutat de Metz.
Vermelles. Normalment són les prunes més sucoses, i són més dolces que les grogues. Les Santa Rosa, originàries de la pruna silvestre asiàtica, són grosses, d’un vermell intens a la pell i groc-ambre a la carn, que és sucosa, dolça i perfumada. Estan al seu punt a mitjan juliol, però a causa de la seva delicadesa estan retrocedint dels mercats nacionals. Les Red Beauty són les primeres a treure el cap als punts de venda. Malgrat el seu atractiu (vermell vi a la pell i groc a la carn), són insípides. De color vermell fosc (com més madures, més), violeta fosc o negre, les Angelino són una varietat japonesa de prunes grans. El sabor és dolç, i la polpa, de color groc, ferma i carnosa. Per últim, les Colló de frare, tot i tenir un nom particular, són una varietat molt estimada a les nostres terres, doncs és pròpia de l'Empordà. De mida mitjana i amb forma oblonga i allargada, té una consistència fluixa i un gust suau i dolç.
Negres. Morades i blavoses fins a fregar la negror, aquestes prunes són les més recomanades per coure, i les que es fan servir per assecar. En sobresurt l’Arandana, carnosa, de mida mitjana i àcida; la Larry Ann i la Laetitia, morades, grosses, consistents i de carn ferma, i la Black Amber, negra, grossa, rodona i amb la polpa groguenca i madura a finals de juny.