El préssec és la fruita de pinyol del presseguer, un arbre originari de l'Extrem Orient, que es creu que es conrea des del 3000 aC. Arribà a Europa a travès de Pèrsia, d'on en prové el nom botànic, 'Prunus persica'. El seu sabor i la seva textura delicada l'han convertit en un apel·latiu de bellesa, també associat a la immortalitat i a la longevitat a la XIna i el Japó. És una fruita molt rica nutricionalment, amb una gran part d'aigua, (un 90%), sense greixos, fibra i presència important de vitamina A, potassi, magnesis, seleni i zinc. Per poder treure'n el màxim profit és recomanable menjar-lo amb pell. Al llarg dels Països Catalans el trobem batejat amb diferents noms: 'prèssic' a Lleida, 'melocotó' a Castelló, 'bresquilla' o 'ambresquilla' a València.
Préssec Thinkstock
1. Temporalitat: la millor època per cosumir-lo és als mesos d'estiu, de juny a agost. Tot i que algunes varietats primerenques les podem trobar ja al mes d'abril, quan apareixen les varietats de regions meridionals, de climes més càlids. Al mes de novembre en trobem varietats més tardanes, quan arriben les varietats de climes més freds.
2. Varietats: existeixen diverses varietats d'aquesta fruita, en destacarem les següents:
Préssec d'aigua: de pel vermella i polpa blanca, molt fàcil de pelar. Molt sucós i de gust suau.
Préssec de vinya: groc per fora i per dins, molt aromàtic. Té la polpa molt consistent, recomanable per fer-lo en almívar. Al llarg de l'estiu se'n produeixen diferents varietats.
Nectarina: no és un encreuament entre préssec i pruna, com es pot haver divulgat falsament. És una varietat molt dolça i lleugerament àcida. En ocasions pot créixer al mateix arbre que el préssec.
Paraguaià: també se'l pot anomenar 'xato' o 'prèssec pla'. Procedeix de l'Asia central, és aixafat, amb la pell verdosa o groguenca. La vitamina C fa que tingui una gran propietat antioxidant.
3. Com saber el seu punt de maduració: per gaudir-lo al màxim, el menjarem en el seu punt de maduració exacte, quan la pell es desprèn amb facilitat, la carn és sucosa i el pinyol se separa amb facilitat de la polpa. Convé triar els exemplars amb pell llisa i sense taques o cops a la superfície, ja que tendeixen a podrir-se amb facilitat. Per conservar-los quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d'altres fruites, i mai els uns sobre els altres.
4. Aplicacions culinàries: en ser una fruita dolça, té moltes aplicacions en pastisseria. Es pot utilitzar en nombroses preparacions, més enllà de fer-lo en almívar o melmelada; en podem fer pastissos, sorbets, gelats, cremes, en macedònies, i fer-lo a la papillota amb mantega i canyella és una opció excel·lent. En cuina salada el podem incorporar en guisats de carn, i en cocteleria en podem utilitzar el suc per donar gust i dolçor.
En vols més?
Subscriu-te a CUINA, per 2,5 € al mes i emporta't un xolís d'Adons valorat en 14 € de regal! No t'ho pensis més i aprofita aquesta oferta!
© Cuina.cat. Tots els drets reservats. C/ Perú, 186. 08020. Barcelona.
Amb la col·laboració de:
Rep a la teva safata d'e-mail el millor de Cuina.cat
Subscriu-te a CUINA, per 2,5 € al mes i emporta't un xolís d'Adons valorat en 14 € de regal! No t'ho pensis més i aprofita aquesta oferta!