Síndria: com diferenciar-ne les varietats

És la síndria autòctona, la de tota la vida. La forma esfèrica, el color verd fosc quasi negre de la pell i una polpa dolça i d’un vermell intens són les seves senyes d’identitat. També podem trobar varietats similars de pell fosca d’origen americà, encara que es cultiven des de fa uns quants anys arreu del Mediterrani. La varietat més coneguda és l’anomenada comercialment Sugar Baby.

Té la pell jaspiada, d’un verd esgrogueït amb bandes longitudinals més fosques, i destaca per les seves dimensions. Té la polpa rosada o de color vermell clar i té gust dolç. No és del tot esfèrica i n’hi ha d’allargades –aquestes són més pròpies d’Amèrica del Sud.

Exteriorment té la pell de color verd clar amb franges de verd fosc. Però si hi ha una cosa que diferencia aquesta síndria de les altres és, sense cap mena de dubte, el color groc ataronjat de la polpa. Se l’anomena també síndria 'ananàs', ja que la carn de la pinya (o ananàs) és d’un color semblant. A casa nostra es coneix des de fa poc i la podem trobar esporàdicament als mercats els mesos de juny, juliol i agost. Encara que a Àsia és molt popular, aquí té poca acceptació, potser per la seva raresa i perquè té poc sucre i, per tant, no resulta gaire gustosa.

Les fruites i les verdures sorgides d’encreuaments i manipulacions per tal d’evitar les llavors –per a alguns– incòmodes s’han fet un lloc en els nostres mercats. Les síndries no en són una excepció. Exteriorment no hi ha cap diferència, però la polpa és vermella i sense llavors. També hi ha una varietat mini sense llavors, de petites dimensions –la meitat– i pensada especialment per a ús individual.