Daniel Díaz és xef del Kaoma, un restaurant lleidatà que fusiona la cuina xinesa i peruana sense renunciar als senyals d’identitat de la gastronomia mediterrània, creant una combinació excel·lent de gustos i aromes.
Quin ingredient no falta mai a la seva carta?
Un bon peix fresc i, en general, qualsevol producte de temporada.
Quin ingredient li falta per tastar i se’n mor de ganes?
El mole, una pasta aromàtica mexicana. M’encantaria tastar-la!
El viatge gastronòmic de la seva vida seria...
Recórrer els llocs de menjar de carrer de Singapur. Penso que ha de ser una experiència impressionant i tinc moltes ganes de fer-ho.
De quin plat li agradaria haver estat l’autor?
De la paella. És un plat increïblement complet i amb una personalitat impressionant.
Quin dels seus plats és el que més el representa?
No en tinc cap dubte: l’ànec lacat. És el meu plat preferit en molts sentits, però especialment per la textura i el sabor que té.
Què diria que és la sal de la vida?
Per a mi és molt important poder fer el que t’agrada i et motiva sense tenir en compte cap altre factor extern. Això és impagable.
A qui tiraria els plats pel cap?
A mi mateix! Sempre he pensat que el pitjor enemic que tenim som nosaltres mateixos.
Quin és el seu personatge preferit i què li cuinaria?
M’encantaria cuinar pel gran xef peruà Gastón Acurio. Segurament, li prepararia un bon plat de bolets del Pirineu acompanyats d’un filet de bona qualitat.
La primera recepta que va cuinar va ser...
Un salmorejo. Em vaig criar a Andalusia i és un plat molt fàcil de fer.
Qui va ser el seu mestre als fogons?
Antonio Bort. Va ser el meu primer cap de cuina i em va inspirar per dedicar-me a aquest ofici.
Què trobarem al seu restaurant que no hi hagi en cap altre?
Un tipus de cuina i un local que us transportarà d’Orient a l’Amèrica del Sud sense renunciar en cap moment als sabors mediterranis.
La truita de patates, amb ceba o sense?
La truita de patates ha de tenir sempre el punt dolç de la ceba.
Si l’hi convidem, quin restaurant triaria?
El Noma, a Copenhaguen.
És dels que s’ofeguen en un got d’aigua, o l’aigua l’inspira?
Reconec que, de vegades, m’ofego en un got d’aigua.
Què és per a vostè l’esperit volcànic?
Aixecar-te cada dia amb ganes de menjar-te el món i créixer.
Kaoma
Camp de Mart, 15. Lleida. Tel. 973 85 95 04.
