Una de les varietats de formatge blanc conservat en salmorra que hi ha a la Mediterrània, especialment a la regió oriental. Fet generalment amb llet d’ovella i de cabra, tot i que n’hi ha variants fetes amb altres llets, presenta un aspecte sòlid flexible i es ven en forma de llesques més o menys gruixudes ('fetta' en italià, d’on provindria el nom) o en daus, aleshores escorreguts i macerats amb oli i condiments. Bàsicament incorporat a les amanides, s’empra també per a altres plats, igualment tradicionals, com la 'tiropita' (formatge embolicat amb pasta filo), l’'spanakotiropita', que incorpora espinacs al farciment, o el 'saganaki', formatge fregit que, tot i fer-se tradicionalment amb 'kefalotyri', es prepara també amb feta. No endebades, els grecs juren i perjuren que el ciclop Polifem de l’Odissea en va ser el primer elaborador i que Ulisses el va copiar.