El garrofó ('Phaseolus lunatus') és una mongeta gran i aplanada, un cop treta de la beina, també coneguda com a 'bajocó', 'fesol de ferradura' o 'mongeta de Lima', per l’origen americà. De carn untuosa i sabor delicat, el garrofó és especialment popular al País Valencià, on els ortodoxos de la paella menyspreen la que no en porta, compartint protagonisme amb la bajoca o mongeta tendra ampla. De temps de cocció relativament curt (40 minuts en aigua bullent, per evitar que la pell s’esberli), quan fa poc temps que s’ha collit i assecat, és també ideal per cuinar plats de carn o per substituir les 'faves' al costat de les cloïsses. Avui té un conreu força reduït en aquesta àrea de consum destacat —la zona de València—, a causa de les importacions, bàsicament americanes, en fresc o congelat, que es reconeixen pel color absolutament blanc de les llavors, que contrasta amb les taques (de color vermell fosc a morat, i de mida desigual), del garrofó autòcton.