De forma més allargassada i boca més prominent que la resta de peixos d’escata i amb les ratlles fosques transversals del llom que la fan inconfusible, el mabre no sol tenir la mateixa acceptació que els altres, probablement per l’hàbitat que ocupa, a les platges de fons sorrenc, on sol reposar i fins i tot enterrar-se.

Present als mercats fins a finals de tardor, la mida no arriba mai a les proporcions de les grans orades o llobarros, però sol ser suficient per fer-lo a la brasa o al forn, com a peix de ració, amb l’avantatge de resultar més econòmic que els seus parents no domesticats.

Com la resta de peixos d’aquest grup, el seu problema principal són les espines, sobretot les petites, que es disposen, a banda i banda de la raspa, separant la carn dels lloms de la de la ventresca.