Juntament amb el moixernó, són els dos gèneres que caracteritzen els bolets de primavera. Amb quatre o cinc espècies, que es distribueixen al llarg de l’estació, té la característica visual bàsica de la forma del barret, cònic i que recorda un vesper. Un segon fet important és que el barret és buit, cosa que permet farcir-lo, generalment, un cop eliminat el peu, que resulta una mica més coriaci. Avui, la comercialització d’aquest bolet en fresc està prohibida, per la presència d’una toxina. En cas d’aconseguir-lo fresc, doncs, cal coure’l abans de preparar-lo, descartant-ne l’aigua de cocció, però no la que emprem per estovar els bolets secs, que es pot fer servir per preparar un risotto, per exemple, un plat en el qual la múrgola encaixa a la perfecció, tot i que la cuina clàssica el vinculi més al foie gras i la crema de llet.