Sabíeu que a Catalunya hi ha aproximadament 250 espècies de plantes de les quals les abelles extreuen mel? Des de les planes litorals i les interiors, marcades pel clima mediterrani, fins a les zones de mitja i alta muntanya, entre les mels monoflorals més tradicionals hi ha la de romaní, la de farigola o la d'eucaliptus, però també altres propostes més singulars, com la mel de safrà, la de menta o la de castanyer, així com productes derivats de la feina de les abelles que cada vegada tenen més demanda, com el pròpolis, el pol·len o la gelea reial.
I és que la mel és un producte molt apreciat en la gastronomia i forma part de receptes com els torrons, la hidromel, la baclaua i plats dolços i salats de tota mena. També es consumeix directament i, d'aquesta manera, en podem aprofitar l'aportació d'energia d'assimilació ràpida, gràcies al contingut de sucres simples.
Font d'energia
Durant milers d'anys, la mel ha estat la principal font de sucre a la nostra cultura. De fet, fins que no es va descobrir el procés d'extracció del sucre de la canya de sucre i d'altres plantes, com la remolatxa, era el principal edulcorant, tot i que actualment els sucres refinats guanyen la partida.
A casa nostra, gairebé la meitat de les explotacions apícoles registrades són d'autoconsum i es troben distribuïdes arreu del territori, i la majoria venen el seu producte de manera directa i identificat amb el segell de Venda de Proximitat. Pel que fa a les explotacions professionals, quasi totes les trobem a les Terres de l'Ebre i a la demarcació de Lleida, on les explotacions d'autoconsum tenen menys pes específic. El Perelló, a Tarragona, és el primer municipi productor de mel a Catalunya.
Un aliment ric en propietats
La mel és un aliment produït per les abelles mel·líferes a partir del nèctar de les flors o de les secrecions procedents de les parts vives de les plantes o que es troben damunt d'elles (melat). Les abelles les transformen i combinen amb substàncies específiques pròpies, i emmagatzemen el producte resultant, deixant-lo madurar a les bresques de l'arna. En funció del tipus de nèctar que recol·lectin s'obté una mel amb una consistència més fluida, espessa o cristal·lina i amb unes aromes i uns gustos ben diferenciats, segons la proporció de glucosa o fructosa.
La seva composició es basa en un 75-85% de carbohidrats, un 16,5-18,5% d'aigua, un 0,1-1,5% de minerals i un 0,1-0,5 d'àcids. Conté minerals i antioxidants i té propietats antibacterianes, prebiòtiques i antiinflamatòries. És per això que també es fa servir amb finalitats terapèutiques.
Una peça clau
Les abelles són una peça clau dins l'ecosistema, ja que contribueixen a la preservació de la biodiversitat gràcies a la seva activitat pol·linitzadora. En aquest sentit, val la pena recordar que, segons la FAO (Food and Agriculture Organitzation), aproximadament el 80% de les plantes que fan flor estan especialment preparades per ser pol·linitzades pels animals per reproduir-se.
A més, a escala mundial, la pol·linització millora el rendiment d'un 75% dels 115 cultius més importants, mesurats per la producció d'aliments i el seu valor econòmic, i 87 d'aquests cultius depenen dels pol·linitzadors. En l'àmbit europeu, el 85% dels 264 cultius més importants depenen dels pol·linitzadors, i els seus productes contribueixen a les dietes saludables i a una millor nutrició.
Per tot això, des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental present i futura, les abelles tenen un paper importantíssim, sobretot en termes de seguretat alimentària, agricultura sostenible, biodiversitat i canvi climàtic. L'apicultura és un sector ramader singular que col·labora en la preservació de les abelles, genera aliments primaris de gran qualitat i amb elements nutritius rellevants i participa en el desenvolupament de l'economia rural; tanmateix, en els últims anys, les abelles han hagut d'afrontar amenaces per la falta d'hàbitats naturals, com també per una exposició més alta a substàncies químiques, i s'ha reduït considerablement (aproximadament un 20% a Europa) la població d'aquests pol·linitzadors.
Els cultius més afectats per aquesta reducció de la població d'abelles són les fruites i les verdures, especialment la producció de pomes, maduixes, tomàquets i ametlles, així com alguns cultius ferratgers necessaris per a la producció de carn i làctics.
Treballar per conservar l'hàbitat de les abelles i preservar la seva tasca pol·linitzadora, mitjançant la feina dels apicultors i les apicultures d'arreu del territori, no només garanteix la producció de mel de qualitat amb usos gastronòmics molt variats, sinó que també contribueix a la sostenibilitat dels conreus i, per tant, a la protecció de moltes baules de la cadena alimentària.
