És cosa de poetes amb cataractes i de grans escriptors de ploma enlluernada i esperit turmentat creure que els ametllers floreixen a ple hivern per regalar-los la vista i inspirar-los versos, quan el cert és que les floretes rosades de paper de seda d'aquests arbrets rabassuts broten al febrer per protegir la blancor dels llençols estesos de les mestresses de casa.
No es pot dir del tot que les abelles hibernin. Una bona colònia obrera no fa mai vacances. Però les soldades es tanquen al rusc i s'agemoleixen al voltant de la reina en una gran abraçada zumzejant. A fora ja pot gelar, que a dins poden estar a més de vint graus, fent tremolar les ales sense batre-les, llepant la mel que han anat guardant a la primavera i l'estiu, concentrades a mantenir la colònia viva. Es podria dir que l'hivern és, per a elles, el temps que passa un català fredolic despert al llit, sota la manta gruixuda, quan ja s'ha fet de dia.
En aquest temps, les abelles no surten a volar llevat que a fora hi hagi un dia excepcionalment càlid. Quan això passa, aprofiten per fer el que se'n diu un vol de neteja (els insectes, tan petits, no tenen orinalets ni gibrelletes). L'interior del rusc és sempre impol·lut. Les pobres bestioles s'ho guarden tot al ventre. Però, ah!, la roba estesa de les veïnes! En aquest vol endormiscat i apressat, els insectes solen estavellar-se, confosos i enlluernats, contra el blanc lluminós dels llençols i els colors llampants de samarretes i xandalls, fragants d'aroma floral de suavitzant, on es deixen anar i descarreguen. I, amb aquest acte, deixen les bugades dels encontorns virolades de taquetes sospitoses.
Hom podria pensar que la floració primerenca dels ametllers és només una estratègia de supervivència dels arbres, que són lents i parsimoniosos, i poden estar-se sis mesos per convertir flors en ametllons madurs. En el clima mediterrani, és més probable una sequera llarga a l'estiu que una glaçada sostinguda passat febrer. Si els ametllers florissin més tard, com la resta dels fruiters, les típiques sequeres estivals esguerrarien les ametlles, encara joves. Florir tan d'hora és la tàctica que tenen els arbres perquè els ametllons puguin aprofitar les pluges que puguin caure a la primavera per créixer, i perquè les abelles trobin un amic allà fora que els ofereix l'única flor a la qual poden fer cap, en un mar de calçotets, branques nues i estenedors de filferro plastificat.
