En aquesta modernitat líquida que va descriure Zygmunt Bauman, la informació lleugera o buida sura sobre les qüestions de fons pel principi d'Arquimedes. Emergeixen titulars sensacionalistes esbiaixats, cotis d'influencers, vídeos de TikTok intranscendents, reels d'Instagram sense solta ni volta i fake news prefabricades mentre que el que és realment important roman submergit, ofegat per tanta maregassa mediàtica.
Si no fos així, la notícia que encapçalaria tots els titulars seria que mengem menys d'una tercera part de peix que fa deu anys. Això sí que ens ha d'ocupar! Sobretot sabent que els que mengen menys peix són els més joves i que, si no aconseguim revertir la tendència, el panorama no pinta gens bé. Com van defensar científics de referència mundial al recent Encuentro de los Mares, és urgent augmentar el consum de peix per millorar la salut física i també mental de la població.
Aquesta sisena edició del Congrés Internacional sobre Pesca, Sostenibilitat Marina i Gastronomia, celebrada a Tenerife, va concloure que cal redirigir l'estratègia global perquè, d'una banda, els oceans s'han sobreexplotat, però, de l'altra, és al mar on trobarem més recursos per alimentar la humanitat, sobretot a les primeres baules de la cadena tròfica.
Simplificant, hem de menjar més closca i peix menut, però fem el contrari i, quan demanem el perquè, la primera resposta és que "el peix és massa car". Doncs aquesta no és sinó una altra falsa notícia. El problema és que, tot i que a Catalunya es pesquen fins a 200 espècies de peix diferents, només en volem cinc o sis.
Una potent i continuada campanya de comunicació nòrdica ens ha arribat a fer creure que el salmó és un peix de proximitat característic de la dieta mediterrània, mentre deixem de menjar el variat, deliciós i econòmic peix i marisc que caracteritza la nostra cuina marinera.
Tanquen les peixateries i als pescadors els costa cada cop més guanyar-se la vida. La cosa és tan greu que, com va declarar fa poc l'armadora Cristina Caparrós a la periodista Cristina Jolonch, "abans ens quedarem sense pescadors que sense mar", perquè el relleu de les tripulacions de pesca catalanes cada cop és més difícil.
No ens enganyem, la solució la sabem: tornar a comprar, cuinar i assaborir les nostres especialitats. Perquè també és mentida que no tinguem temps o que fer peix sigui difícil. Només hem de decidir si volem dedicar uns minuts a cuidar-nos, a cuidar el planeta i a conservar el país.
