Quan era petita, a casa, les competicions de baines passaven els diumenges en família, al sofà, després de dinar, quan el pare deixava anar el sorollós tret de sortida a una bona estona de bècuts i riures amb les filles. Les baines eren nespres, manxiules, llufes especialment pudentes i amb una aparició a la palestra musical. El 1999, una competició de baines va passar a ser, en l'imaginari popular, una cursa de bòlids extraterrestres, arran de l'estrena als cinemes del primer episodi de la saga Star Wars. A la pel·lícula, hi ha una escena trepidant en què s'homenatja la llegendària cursa de quadrigues de Ben Hur, però amb cabines de pilot estibades per motors de coet espacial en lloc de carretons i cavalls.
Avui, una cursa de baines és el que passa al març amb les verdures. Tothom s'esvalota i corre a ser el primer a oferir baines verdes, siguin pèsols, faves tendres o tirabecs, al restaurant o a la plaça, com si tot just ensumar la primavera ja ens envaís el pànic de veure-la marxar per no tornar mai més. I jo em pregunto: què és tanta pressa? Que ha faltat mai a la seva cita anual, la primavera? Quan s'ha convertit la cuina en una cursa? Tranquils! Alto, a tanta crisi d'ansietat!
Precisament, la paraula crisi té molt a veure amb faves i pèsols, però no en sentit negatiu. La rebem gairebé intacta del grec κρίσις, i significa 'separació, distinció, elecció i discerniment'.
Com afegeix el filòsof català Ramon Alcoberro, el mot té un origen agrari: "La crisi és el que passa en separar el gra de la palla o els pèsols i les faves de les tavelles, però no té càrrega pejorativa. Crisi fa referència al moment de triar".
Espereu-vos! Trieu la calma. Aguanteu fins que faves i pèsols estiguin al punt. Mentrestant, doneu gràcies d'haver nascut al segle XX o XXI i no al XIV. Descongeleu mig quilo de pèsols congelats. No cal ni que els tragueu de la bossa: els deixeu a la nevera el dia abans, i llestos. Assequeu-los amb un drap. Tritureu-los amb un ou, quatre cullerades de farina i alguna herba fresca. Aprofiteu que ara als marges s'hi fa fonoll a dojo. Amb l'ajuda d'un parell de culleretes, feu boletes d'aquesta pasta i fregiu-les en una paella amb oli, fent-les voltar com si fossin bunyols. A França, les serveixen acompanyades de salsa de nata fresca batuda amb una mica de iogurt i grans quantitats d'estragó picolat.
