La llegenda diu que Jaume I, en plena Reconquesta, va batejar l'orxata quan va entrar a València i una bella dama li va servir un got de llet de xufles –a les llegendes no passa mai que als herois victoriosos els rebi un senyor amb bigoti–. Jaume I la va trobar tan deliciosa que va exclamar: "Açò no és llet! Açò és or, xata!".
Llàstima que això siguin romanços sense cap rigor. Xata és un castellanisme modern. Al costat de la paraula horchata, al diccionari de la RAE, de principis del segle XVIII, hi diu "bebida que se hace de pepitas de melón y calabaza, con algunas almendras, todo machacado y exprimido, y sazonado con azúcar. Dixose así, quasi Hordeata, porque las más veces se hace con cebada". L'orxata és un liquat vegetal que generalment es fa amb civada, però que es pot fer del que es tingui a mà.
Ara que ve l'estiu i ens abraonarem al meló amb pernil, us proposo que arreplegueu les llavors i la polpa central de la fruita, les tritureu ben fines amb 200 ml d'aigua molt freda, ho coleu a través d'un drap de fil i gaudiu d'una de les formes de fer orxata més tradicionals en el nostre passat. Si per alguna estranya raó volguéssiu fer l'orxata amb xufles, només us caldria canviar les pipes de meló per 250 g de xufles posades en remull un dia sencer.
I si aquesta recepta no us sembla de prou categoria, hem d'anar de cap a coses serioses, com la beguda imperial del Tratado del arte de repostería y licorista del 1832: agafeu una azumbre d'orxata, que, com sabeu, és l'equivalent a un octau de cántara, o sigui, 2 litres; i 2 polles, que dedueixo que són dues gallines joves, però que cadascú a casa triï la carn que consideri oportuna. L'escaldeu, en preneu la part més tendra i blanca i la tritureu amb l'orxata fins que quedi una pasteta fina, que abocareu a una olla on courà a foc lent amb 450 g de sucre i canyella. Un cop cuita, premseu la pasteta i espremeu-la bé amb un drap, per recuperar-ne tot el líquid, que heu de deixar refredar per poder-lo degustar com a refresc.
La recepta indica que a falta de polles s'hi poden posar restes de pa de pessic. És bo de saber-ho.
