"No he estat noia de fantasies. Escudella, carn d'olla i estalviar". Així es presenta la que serà la dona del protagonista a L'auca del senyor Esteve, que Santiago Rusiñol publica el 1907. "Escudella, carn d'olla i estalviar", de fet, és el lema que hauria vist passar, com la pancarta d'una avioneta que sobrevolés la platja, un científic en un laboratori si hagués espremut un català qualsevol d'abans del segle XX, n'hagués tret quatre gotes de sang i les hagués observat a través d'un microscopi.
Escudella era el que es menjava a totes les llars cada dia del món des de temps immemorials. A cals benestants, a l'olla no hi faltaven moltó, porc ni gallina, enllà de les verdures. A cals pobres, ceba, col i bledes omplien la panxa i una boleta pastada de farina i cansalada rància feien el fet com a carn d'olla, perquè no fos dit. Aquella escudella més humil se servia ben calenta perquè se sabia, per aquella saviesa fonda amb què Nostro Senyor premia els pobres, que el fum també alimenta.
Rusiñol n'era tant, d'entusiasta de l'escudella, que una temporada va organitzar-ne un concurs. El jurat estava format per tot de personalitats il·lustres: l'editor Antoni López, l'arquitecte Ramon Reventós i el mateix Rusiñol, és clar. Tots tres senyors, sense avisar, es presentaven allà on sabessin que aquell dia s'hi feia bona olla, demanaven que se'ls en servís un plat i, encabat, es retiraven a fer les meditacions pertinents regraciant amb molta cortesia la mestressa de la casa, a qui, al cap d'uns dies, es feia saber el veredicte del concurs.
La jovenalla que va succeir els noucentistes, amb el seu esperit modern, cosmopolita, va alçar-se en armes contra l'escudella com un adolescent es rebel·la contra els pares. L'olla representava l'ordinari, el mainstream, la tradició rància i, entre una cosa i l'altra, l'escudella va deixar de ser el pal de paller de la nutrició quotidiana i va quedar relegada a l'àpat de Nadal.
El 1941, en un article a L'Esquella de la Torratxa, Rusiñol va deixar escrit que "el dia que al poble català no li agradi la carn d'olla, haurà entrat en decadència", i jo avui soc molt feliç, perquè encara falten setmanes perquè arribi Nadal i ja fa mesos que sento aromes d'escudella.
