A partir d’ara, es faran estudis de les repercussions que ha suposat la covid i es podran comparar els efectes de les diferents mesures que s’han aplicat a cada país.
Els científics fan la seva feina, però construir evidències demana temps. N’hi hagi o no n’hi hagi, els poders legislatius, executius i judicials han de fer la seva, calculant les possibilitats i els recursos. I, en una situació així, la urgència i la incertesa del moment compliquen extraordinàriament cada decisió que es pren.
Però per a la gent del carrer, bo i sabent que cada lloc té una realitat diferent, no ha estat gens fàcil veure com, mentre en alguns es permetien certes coses, en d’altres es prohibien. Que mentre uns restringien l’activitat d’altres podien obrir lliurement o, si més no, rebien ajudes compensatòries importants.
Greuge comparatiu
La sensació de greuge comparatiu fa mal de panxa, sobretot quan estàs lluitant per no perdre la manera com et guanyes les garrofes, perquè aquest virus assassí, que ha fet tant de mal, ha perjudicat especialment l’hostaleria. Però de lamentacions no es viu i cal passar el dol ràpidament i continuar remant amb força. I com que fins i tot de les desgràcies se n’aprèn, el sector ha de treure conclusions per enfortir-se.
D’entrada, estudiar com es pot assolir la consideració que mereix el que massa vegades es percep pels que manen com un formiguer irrellevant de bars i restaurants independents escampats pels carrers i els pobles del territori, però que forma un clúster estratègic per al sistema alimentari i la cohesió social. És un clúster enorme que, per tot el que significa en xifres, serveis i persones —i pel que fa lluir el país a la resta del món— cal mimar.
innovar, sense por
També hem de veure com es poden aprofitar les tendències que quedaran, com el gust per l’aire lliure. Per sort, vivim en un país privilegiat, en aquest sentit. Podem millorar desenvolupant maneres divertides, elegants i respectuoses de menjar i beure a la fresca. Caldrà innovar, sí, però això, aquí, no ha fet mai por, i menys als del ram.
També caldrà col·laborar per competir amb les tendències assimiladores carregades de capital que arriben per quedar-s’ho tot. Caldrà modernitzar, adoptar i adaptar noves línies de negoci. Caldrà digitalitzar y ser sostenibles. Caldrà mantenir la diferència excel·lent, augmentar la productivitat i millorar les condicions per atreure talent al sector. Per aconseguir que el futur sigui tan viu com els carrers recuperats.
