En un món en què la polarització marca el signe dels temps, encara n'hi ha que creiem que és pels camins del mig que se solen trobar les veritats, les quals, a més de mestisses, acostumen a ser provisionals, i que entendre-ho no està renyit amb comprometre's radicalment amb allò que paga la pena.
Els –digueu-nos clàssics– que ho pensem trobem un referent en la trajectòria de Carme Ruscalleda, que ha assolit l'excel·lència sabent acordar l'ànima local amb l'esperit universal, el rigor amb la creativitat i, com va destacar en la seva laudatio com a padrina la doctora Cristina Andrés Lacueva, la innovació amb la tradició, que vol dir la intel·ligència amb la saviesa.
Aquest reconeixement acadèmic l'hem de llegir alhora com de justícia històrica, perquè són les dones les que han construït la immensa majoria del saber i la ciència culinaris que alimenten la humanitat.
A l'acte solemne la vam acompanyar familiars, amics, professors, investigadors, gastrònoms i companys de la restauració que haurien d'haver estat molts més per gaudir d'un discurs carregat d'ensenyaments, en què va repassar la seva trajectòria vital i professional. Un discurs trufat d'agraïments, de reflexions i d'alguna reivindicació, com la que s'ensenyi cuina i nutrició a les escoles. "Ja anem tard, cal formar l'alumnat també en aquesta matèria. Som hereus d'una cultura que ve de molt antic, interessantíssima i saludable".
I és que la seva dedicació no ha estat només a la cuina exclusiva, sinó també a la popular, domèstica i nostrada. L'ha promogut, li ha donat suport i l'ha transferit sempre d'una manera didàctica i propera. "Els millors solen ser els menys arrogants", va reblar el rector Guàrdia en el parlament de cloenda.
Així, doncs, qui de fet ja era acadèmica, perquè és vicepresidenta de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, ara és doctora. Però, si us hi fixeu, la seva trajectòria espectacular i el compromís amb la cultura i les persones del país encara l'han fet mereixedora d'una altra distinció a la qual només arriben les grans de veritat. El títol més extraordinari i alhora el més simple, perquè aquest reconeixement popular de les poquíssimes artistes considerades fora de categoria s'expressa anomenant-les, ras i curt, pel seu cognom precedit per l'article definit: la Callas, la Tebaldi, la Caballé, la Lizaran, la Sardà, l'Espert...
L'estimada Carme ja fa temps que és, per mèrits propis, la Ruscalleda.
